«Quan una dada és massa bonica per ser veritat o confirma el nostre biaix, sempre se’ns hauria d’activar l’alarma»

 «L’única manera que tenim de protegir-nos de les fake news és utilitzar críticament el mòbil, les xarxes socials i internet en general»

Publicat a El Punt Avui, el 8 de maig de 2024.

Entrevista i text: Mar Ferrando.
Fotografia: Juanma Ramos

Verificat és una associació que va néixer el 2019 amb l’objectiu de crear una entitat arrelada a Catalunya, en ple procés i a les portes de la pandèmia, per contrastar a través del fact-cheking les anomenades fake news o notícies falses durant la campanya electoral de les municipals de Barcelona. Lluiten contra la desinformació i la manipulació a internet, sobretot política, i fan programes educatius per ajudar a tenir una mirada crítica sobre tot allò que arriba a través de les xarxes socials.

Què és el fact-checking?

És una branca del periodisme que es dedica a comprovar els fets que porta una informació. Va començar com una activitat interna dels mitjans de comunicació a principis del segle XX per garantir que les peces sortissin sense errors. Als mitjans anglosaxons encara es manté; a la resta del món ha anat enrere. Als noranta, va aparèixer als EUA Snopes, que era un portal de verificació de llegendes urbanes dels fòrums d’internet. A partir del 2000, hi va començar a haver projectes de verificació del discurs polític, però fins al 2015 no es van popularitzar. L’arribada d’internet ha provocat que tothom pugui publicar allò que vol a les xarxes socials. És quan apareixen aquests organismes externs als mitjans que verifiquen allò que circula sense control per les xarxes.

La independència, la neutralitat i la transparència són clau per poder contrastar la desinformació. Com ho garantiu?

Tenim la metodologia publicada en el web. Quant a la neutralitat, sotmetem tots els partits al mateix procediment. A la nostra redacció cada persona segueix un o dos partits i escoltem tot allò que diuen. No tot és verificable ni fals o enganyós. Quan apareix una informació verificable que ha tingut un cert impacte, ho publiquem. El procés que passen tots els partits és el mateix, que no vol dir que siguin verificats de la mateixa manera perquè potser un partit és més retòric i utilitza menys dades i un altre partit utilitza moltíssimes dades. Quant a la transparència, tota la informació que utilitzem en les nostres verificacions és pública i hi ha un enllaç de totes les fonts dins de la verificació. Pel que fa a la independència, no tenim ni gent afiliada ni finançament de partits. Si rebem finançament públic, és per fer programes educatius.

Tot es pot contrastar?

No verifiquem opinions ni converses privades ni promeses. Es pot verificar el que és factual, normalment dades, però també afirmacions o declaracions.

Heu rebut pressions polítiques?

No, però tampoc màxim suport per part de tots els partits. El primer pas de la nostra metodologia és consultar l’origen de la declaració en cas que no sigui gaire clar. Si un candidat diu «segons l’INE, l’atur ha baixat», no cal preguntar perquè sabem d’on surt la dada. Però si algú diu «a Barcelona hi ha més arbres que mai» i no és clar d’on surt la dada, els ho hem de preguntar. I és bastant freqüent que no ens responguin.

És en les campanyes electorals quan teniu més feina? Quan hi ha més desinformació?

És el nostre moment estel·lar, perquè també cobrim debats en directe i fem més col·laboracions amb els mitjans de comunicació. Les campanyes són el moment clau. Tota la maquinària informativa política es posa en marxa, els partits també treuen tota la seva artilleria i és quan hi ha més desinformació.

Què ens ha de fer sospitar que una determinada afirmació o informació pot ser incorrecta?

Quan una dada és massa bonica per ser veritat, sempre se’ns hauria d’activar l’alarma. Quan alguna informació confirma el nostre biaix, és a dir, quan et fa pensar «jo ja ho sabia, això, i estava segura que ho faria així»; quan veus que hi ha molta agitació al costat i quan està creat per apel·lar molt a les emocions… Són coses que ens haurien de cridar l’atenció. La ciutadania és difícil que detecti les desinformacions, sobretot quan venen de la política.

Us centreu en la política, la salut, la migració i el soroll…

El soroll a les xarxes són les estafes de WhatsApp o coses inclassificables de fets extraordinaris. Vam començar amb política i soroll, però el soroll de seguida es va transformar en covid. Llavors ens vam centrar en política, soroll i salut i després va sortir el canvi climàtic. Al final també vam incloure el discurs d’odi dins de la política. Aquestes són les principals branques que tractem.

No hem rebut pressions polítiques, però tampoc màxim suport per part de tots els partits

És important aprendre a tenir una mirada crítica, ja que la desinformació no es pot frenar?

És molt difícil que aquesta situació es reverteixi, per molt que s’estigui intentant limitar des de Brussel·les. L’única manera que tenim de protegir-nos és utilitzar críticament el mòbil, les xarxes socials i internet en general. Nosaltres tenim les eines per dir «això m’interessa» o «això no m’interessa» i, si no m’interessa, per què. És el que anomenem «ignorància selectiva», que és dir «jo aquí ni m’hi fico», perquè si t’has de posar a analitzar punt per punt els arguments, per exemple, d’un terraplanista, és que potser acabes convençut.

Des del 2019 fins ara, com ha evolucionat la desinformació?

Llavors érem una rara avis. Es parlava de fake news, però sense tenir clar què era ni com funcionava. Ara continuem sent una rara avis, però tothom és conscient que a internet hi ha manipulació i informació falsa.