Categoria: Filosofia

La creació de metàfores en la (història de la) filosofia

El text explora la creació i l’ús de metàfores en la filosofia, destacant exemples com la caverna platònica de Plató i el martell de Nietzsche. També discuteix la importància del Thinking Based Learning (TBL) en l’ensenyament de metàfores, així com la pròpia tradició metafòrica de la història de la filosofia, amb un enfocament pràctic per a estudiants de batxillerat.

A la recerca d’Anastaise [la il·luminadora de Christine de Pisan]

Els manuscrits de Christine de Pizan, ben documentats per estudiar els llibres il·lustrats, no mencionen els seus il·luminadors, excepte Anastaise. Revisarem el passatge del “Llibre de la Ciutat de les Dames” on Christine lloa la seva obra. En aquest article Inès Villela-Petit intenta identificar manuscrits decorats per ella, reflexionant sobre l’ornament medieval i l’autoria.

📰 Terricabras per exemple per Joan Vergés

Publicat originàriament el 19 d’abril de 2024 al diari Ara “Els exemples són l’aliment últim del pensament”. La frase és del filòsof anglès John Wisdom. Al professor Terricabras…

📰 Humanisme en plenitud per Joan Manuel del Pozo

Publicat originàriament el 18 d’abril de 2024 al diari El Punt-Avui El nom de Josep-Maria Terricabras es pot associar a diverses activitats de valor cultural, social i polític;…

📰 L’exemple Terricabras per Xavier Antich

Publicat originàriament el 17 d’abril de 2024 al diari El Nacional Quan el professor Josep Maria Terricabras es va acomiadar dels seus estudiants a la Universitat de Girona, en la…

Projectes filosòfics interessants!

Voldria compartir-vos algunes de les iniciatives filosòfiques en les quals em trobo involucrat. No pretenc res més que donar una visió panoràmica de les activitats que m’apassionen i que considero significatives en el meu compromís amb la filosofia i la seva divulgació. A través d’aquests projectes, cerco contribuir modestament al diàleg filosòfic i a l’enriquiment personal i col·lectiu. Sense més preàmbuls, aquí teniu les iniciatives filosòfiques de les quals participo o en alguna ocasió he participat.

La navalla (de Guillem) d’Occam

Guillem d’Occam (1287-1347), filòsof i teòleg anglès, va ser un destacat pensador medieval i franciscà. És conegut pel seu nominalisme i pel principi metodològic conegut com la “navalla d’Occam”, que promou la simplicitat en les explicacions. Aquest principi, essencial en diverses disciplines, defensa que les teories simples són preferibles a les complexes.

Les catorze característiques del feixisme etern per Umberto Eco

Aquest article adapta les catorze característiques del feixisme segons Umberto Eco, destacant elements com el culte a la tradició, l’irracionalitat, l’acció per l’acció, la por a la diferència, la crida a majories frustrades, l’obsessió pel complot, el populisme qualitatiu i la neollengua, entre d’altres.

📰 Alba Tobella, cofundadora i directora de Verificat: «En campanya és quan hi ha més desinformació»

Verificat és una associació creada el 2019 a Catalunya per combatre les fake news durant la campanya electoral de Barcelona. Fan fact-checking, una branca del periodisme que verifica fets. La seva metodologia és pública i neutral. No verifiquen opinions, només dades. Durant les campanyes electorals, tenen més feina degut a la major desinformació. Ensenyen a la ciutadania a tenir una mirada crítica davant la desinformació. Són independents de partits polítics i se centren en temes com política, salut, migració i soroll a les xarxes.

Petit homenatge a Josep-Maria Terricabras

El 16 de març de 2024 ens va deixar el professor Dr. Josep-Maria Terricabras, vaig voler fer-li un petit homenatge en format vídeo que pots veure a continuació….

📰 Martha M. Lahr, biòloga evolutiva: «Som primats violents, però els únics capaços de reconciliar-se»

Som violents des que som humans, però podem reconciliar-nos. Els ximpanzés planifiquen assassinats; els bonobos solucionen disputes amb regals i sexe. Abans de l’agricultura no hi havia violència organitzada. L’agricultura va portar jerarquia social. Som violents des de fa 100.000 anys.

Diàlegs d’ultratomba (2022) de Manuel Villegas

«Diàlegs d’ultratomba» és la primera obra en català de Manuel Villegas que obre un consultori de psicoteràpia virtual per a divuit personatges històrics com Calígula, Ponç Pilat o Simone de Beauvoir. A través de reflexions sobre temes filosòfics i psicològics, llibre explora complexitats de la psique i la moral. Publicat per Fragmenta Editorial el febrer de 2022, pot ser un recurs útil per a cursos de filosofia i psicologia a nivell de batxillerat.

La comunitat de recerca

Una comunitat de recerca és una agrupació de persones —infants o joves en el nostre cas— que es basa en una solidaritat intel·lectual i afectiva i on els membres es reconeixen els uns als altres com a persones i com a interlocutors vàlids per avançar en el coneixement i la recerca de manera que generi millora en el grup i en cadascun dels individus que el componen.

Introducció a Philosophy for Children

Philosophy for Children (P4C) o Filosofia per a nens i nenes, en la traducció més literal del català, és un programa que consisteix a evidenciar que els nens i les nens des de la tendra edat dels tres anys, moment en què podem parlar, ja reflexionem sobre temes filosòfics com ara la veritat, la perfecció, la justícia, el lliure albir i el determinisme, per citar-ne alguns.

Filosofia a l’ESO: que no ens enganyin, que ens diguin la veritat

L’esborrany de decret presentat pel Departament d’Educació no fa canvis respecte a la LOMLOE i preveu eliminar l’optativa de Filosofia a 4t d’ESO i reduir les hores dedicades a educació en valores ètics. L’autor defensa que la filosofia ja fa el paper aglutinador del saber i no cal pas aglutinar la filosofia a les assignatures existents, i reclama tenir un currículum i una determinació horària per no haver de dependre “de la caritat i l’almoina” que donin els equips directius

Per què necessitem filosofia i valors ètics a les aules de secundària?

No deixa de sorprendre que una disciplina com la filosofia desaparegui del currículum i més encara si atenem al preàmbul de l’esborrany del decret d’educació bàsica que ha elaborat el Departament d’Educació en què s’explica que cal fomentar una sèrie d’adjectius aplicables a l’educació a la societat com ara: «justa», «equitativa», «democràtica», «crítica», «feminista» i «lliure».

Filosofia a l’ESO: ens fan fora perquè no saben què fem

L’esborrany del decret d’educació bàsica del Departament d’Educació comporta la supressió de la matèria optativa de Filosofia a 4t d’ESO i una clara reducció de les hores de l’altra assignatura amb afinitats filosòfiques, els Valors ètics. La meva tesi és que ni el Departament ni moltes vegades el gran públic i encara menys l’alumnat té gens clar a què es dedica la Filosofia.

Povera e nuda vai, Filosofia

L’esborrany de la nova llei educativa, la LOMLOE, sentencia a mort l’optativa de Filosofia en l’etapa de la secundària obligatòria. A Madrid també van viure fa alguns mesos la guillotina de l’Ètica. Aquest article és un al·legat a la necessitat d’una assignatura de Filosofia a 4t d’ESO.

Sobre la supressió de l’Ètica a 4t d’ESO

Darrerament es parla molt de la supressió de l’assignatura de l’Ètica. De totes maneres, a Catalunya no hi ha hagut el mateix enrenou que a Madrid. Descobreix per què en aquest article.

Com s’obté la pau perpètua? Crítica a la resposta d’Immanuel Kant

Immanuel Kant va publicar el seu projecte filosòfic “Zum ewigen Frieden” el 1795, buscant la pau permanent en un context europeu bèl·lic. El plantejament advoca per un republicanisme racional i una federació o lliga de pobles lliure de despotisme i coacció, basada en la moralitat i la raó política sense un poder sobirà. Aquesta proposta evita la universalització monàrquica i defensa un estat cosmopolita de drets, incloent-hi l’hospitalitat com a dret cosmopolita essencial.

Sue Donaldson y Will Kymlicka, Zoopolis: Una revolución animalista

Sue Donaldson y Will Kymlicka han hecho una nueva propuesta en el campo de los derechos animales. Su obra Zoopolis: una revolución animalista se ha convertido en todo un clásico de los derechos animales. Su originalidad radica en la consideración política de la animalidad. De este modo, los animales domesticados se vuelven ciudadanos, los salvajes son considerados extranjeros, y los liminales —aquellos que no son ni domesticados ni salvajes— se convierten en casi-ciudadanos. Su propuesta, seguro, no dejará a nadie indiferente y puede ayudar a establecer las relaciones políticas entre los humanos y los animales.

Jacques Derrida y los prejucios logocéntricos ante los animales

La idea de que el lenguaje no es inocuo, de que con él se ha construido una realidad no del todo justa, con aquellos que no han podido expresarse mediante la palabra, será el punto de partida de este ensayo. Dicha idea es común tanto en la obra del deconstructivista Jacques Derrida como en la de la politóloga Armelle Le Bras-Chopard. Ambos compatriotas han mostrado la relevancia de la idea de λόγος en la cultura occidental, sus usos y sus abusos por parte de los hombres y contra el animal.

Un llibertari que defensava el dret a la vida dels lèmurs

L’escriptor nord-americà William S. Burroughs presenta el pirata Mission com a un deconstructivista: no protegeix la vida dels lèmurs perquè aquests siguin animals sagrats pels aborígens de l’illa de Madagascar (element historicocultural), sinó més aviat perquè li produeix dolor pensar la mort dels lèmurs. No es tracta, doncs, d’establir una regulació tot mantenint les conviccions religiosoculturals dels autòctons malgaixos, sinó de reflexionar sobre les nostres pràctiques vers els lèmurs i escollir què cal fer. D’aquesta manera, Burroughs converteix al capità Mission en el primer defensor dels drets dels lèmurs, atès que ell en decreta la protecció de les seves vides.

El veganisme com a teoria ètica

A vegades la premsa deixa el moviment veganisme com a un moviment extremista, que pretén erradicar els hàbits més humans en l’alimentació, el consum de carn. No obstant això, encara ens cal aprendre molt de l’ètica relacional del veganisme. Aquest article trenca una llança a favor d’aquells que respecten els animals no-humans. [Llegir+]

Misèria de Joan Bodon

Lo grand autòr occitan Joan Bodon (1920-1975) avètz tanben escrit de poèmas. Ací i a una poèma sus la vida occitana, sus l’animalitat e la cultura del camp. Quicòm pensa que aquo’s parla de la lengua occitana, mais tanben parla de les relacions oblidadas damb lo animal e la tèrra. [Legir+]

La politización de la causa animal de Corine Pelluchon

Corine Pelluchon (1967) urde un plan para lograr que los humanos equiparemos la dignidad de los animales a la nuestra, es decir, que los protejamos como nos protegemos a nosotros, los humanos, con los derechos humanos. Para la filósofa francesa, el movimiento animalista ya ha llegado a su edad adulta, es el momento en que puede empezar sus andaduras políticas. [Leer+]

La intercorporeidad e interanimalidad en Maurice Merleau-Ponty

Maurice Merleau-Ponty (1908-1961) no condena al animal a vivir a través de sus instintos, como sí hace que hace Heidegger. Para el francés el animal no necesita consciencia para vivir, porque en el fondo los humanos compartimos con los animales una apertura al mundo, la mirada del otro.

Benvolguts animals (no-humans) de Frédéric Lenoir

El filòsof i sociòleg francès Frédéric Lenoir (1962) escriu una carta oberta i sincera als animals no humans en què tracta de la seva esquizofrènia moral vers ells, esquizofrènia i és compartida, malaradament, però molts éssers humans encara.

«El hombre no viene del mono». Una introducción a la teoría antropobiológica de Arnold Gehlen

Arnold Gehlen critica el positivismo y la metafísica, abogando por una antropología filosófica que valoriza los datos empíricos humanos frente a explicaciones totalizadoras de la ciencia. Rechaza la continuidad entre lo animal y lo humano, enfatizando la especificidad y proyecto evolutivo singular del hombre, destacando la cultura como una segunda naturaleza necesaria, y diferenciando entre el ser humano y el animal en términos de apertura al mundo y capacidad de trascendencia.

Jacques Derrida y su gata (presentación y justificación del blog La gata de Derrida)

«La gata de Derrida» fue un blog que nació como una necesidad de aumentar las perspectivas en el debate sobre la cuestión animal, que para muchos es el debate político de nuestros tiempos. La filosofía no siempre ha sido contraria a los usos y las costumbres. De hecho, desde sus inicios podemos encontrar a dos modelos políticos: el de Aristóteles, conservador, que fundamenta las bases de la política, y el de su maestro Platón, que es utópico porque solo se encuentra en el mundo de las ideas.