Categoria: Educació
Publicació amb dues infografies que mostren les actituds filosòfiques necessàries que cal que participants i dinamitzador tingui en un Cafè filosòfic per tal de fomentar la recerca en filosofia.
Michel Tozzi reflexiona sobre el paper del filòsof en la societat i la seva relació amb el cafè filosòfic. Defensa que el filòsof ha de participar activament en aquests espais com a forma de ciutadania, qüestionant opinions i enriquint la reflexió col·lectiva. Tot i les crítiques que consideren el cafè filosòfic inadequat per al debat seriós, Tozzi creu que són espais útils tant per als participants com per als filòsofs, oferint oportunitats de repensar el seu paper social. A més, afirma que contribueixen a una democràcia més deliberativa i enriqueixen la pràctica filosòfica, desestabilitzant prejudicis i afavorint l’escolta atenta.
El paper del professor de filosofia a l’aula és crucial per despertar l’amor per la matèria. Ha de ser un mentor socràtic, adaptant el programa i fomentant el pensament crític. La filosofia no és només història de les idees, sinó una pràctica viva que s’ha d’iniciar des de joves, que aborda temes rellevants i polèmics.
En aquest article explorarem la fascinant vida i les profundes reflexions d’Agustí d’Hipona amb fragments de dues obres ben conegudes del prolífic bisbe d’Hipona.
Ann Margaret Sharp assisteix a un taller educatiu en Filosofia per a nens en què una mestra afirma haver creat una comunitat de recerca en set dies. Llavors, reflexiona sobre la complexitat de crear una comunitat de recerca.
El text explora la creació i l’ús de metàfores en la filosofia, destacant exemples com la caverna platònica de Plató i el martell de Nietzsche. També discuteix la importància del Thinking Based Learning (TBL) en l’ensenyament de metàfores, així com la pròpia tradició metafòrica de la història de la filosofia, amb un enfocament pràctic per a estudiants de batxillerat.
Voldria compartir-vos algunes de les iniciatives filosòfiques en les quals em trobo involucrat. No pretenc res més que donar una visió panoràmica de les activitats que m’apassionen i que considero significatives en el meu compromís amb la filosofia i la seva divulgació. A través d’aquests projectes, cerco contribuir modestament al diàleg filosòfic i a l’enriquiment personal i col·lectiu. Sense més preàmbuls, aquí teniu les iniciatives filosòfiques de les quals participo o en alguna ocasió he participat.
«Diàlegs d’ultratomba» és la primera obra en català de Manuel Villegas que obre un consultori de psicoteràpia virtual per a divuit personatges històrics com Calígula, Ponç Pilat o Simone de Beauvoir. A través de reflexions sobre temes filosòfics i psicològics, llibre explora complexitats de la psique i la moral. Publicat per Fragmenta Editorial el febrer de 2022, pot ser un recurs útil per a cursos de filosofia i psicologia a nivell de batxillerat.
Durant el curs 2022/23, un grup de professors de Filosofia ha creat tres Escape rooms digitals amb Genial.ly per als estudiants de 4t d’ESO i Batxillerat. Aquests jocs inclouen desafiaments com salvar la Filosofia d’un geni maligne, descobrir contribucions de dones filòsofes i explorar mites de Plató. Esperen que aquests recursos enriquisquen l’aprenentatge i promoguin la Filosofia.
El diàleg filosòfic permet desenvolupar el pensament en les tres dimesions que considerava Matthew Lipman. I això és perquè tot i que la creença més popular és que la reflexió engendra el diàleg, de fet, és el diàleg que engendra la reflexió.
Una comunitat de recerca és una agrupació de persones —infants o joves en el nostre cas— que es basa en una solidaritat intel·lectual i afectiva i on els membres es reconeixen els uns als altres com a persones i com a interlocutors vàlids per avançar en el coneixement i la recerca de manera que generi millora en el grup i en cadascun dels individus que el componen.
En aquesta entrada definirem les tres dimensions del pensament que va presentar el lògic Matthew Lipman, creador de Philosophy for Children. I també explicarem la necessitat d’un pensament multidimensional (crític, creatiu i curós) i no solament del pensament crític.
Philosophy for Children (P4C) o Filosofia per a nens i nenes, en la traducció més literal del català, és un programa que consisteix a evidenciar que els nens i les nens des de la tendra edat dels tres anys, moment en què podem parlar, ja reflexionem sobre temes filosòfics com ara la veritat, la perfecció, la justícia, el lliure albir i el determinisme, per citar-ne alguns.
L’esborrany de decret presentat pel Departament d’Educació no fa canvis respecte a la LOMLOE i preveu eliminar l’optativa de Filosofia a 4t d’ESO i reduir les hores dedicades a educació en valores ètics. L’autor defensa que la filosofia ja fa el paper aglutinador del saber i no cal pas aglutinar la filosofia a les assignatures existents, i reclama tenir un currículum i una determinació horària per no haver de dependre “de la caritat i l’almoina” que donin els equips directius
No deixa de sorprendre que una disciplina com la filosofia desaparegui del currículum i més encara si atenem al preàmbul de l’esborrany del decret d’educació bàsica que ha elaborat el Departament d’Educació en què s’explica que cal fomentar una sèrie d’adjectius aplicables a l’educació a la societat com ara: «justa», «equitativa», «democràtica», «crítica», «feminista» i «lliure».
L’esborrany del decret d’educació bàsica del Departament d’Educació comporta la supressió de la matèria optativa de Filosofia a 4t d’ESO i una clara reducció de les hores de l’altra assignatura amb afinitats filosòfiques, els Valors ètics. La meva tesi és que ni el Departament ni moltes vegades el gran públic i encara menys l’alumnat té gens clar a què es dedica la Filosofia.
L’esborrany de la nova llei educativa, la LOMLOE, sentencia a mort l’optativa de Filosofia en l’etapa de la secundària obligatòria. A Madrid també van viure fa alguns mesos la guillotina de l’Ètica. Aquest article és un al·legat a la necessitat d’una assignatura de Filosofia a 4t d’ESO.
Darrerament es parla molt de la supressió de l’assignatura de l’Ètica. De totes maneres, a Catalunya no hi ha hagut el mateix enrenou que a Madrid. Descobreix per què en aquest article.