Va desenterrar a Kènia les primeres restes humanes amb signes de violència
Tinc 58 anys, que de vegades sento com 90 i d’altres, com 20. Vaig nĂ©ixer a l’Argentina, vaig crĂ©ixer al Brasil i em vaig doctorar i ensenyo a Cambridge. Fe? Soc biòloga evolutiva i de centreesquerra alarmada per la polaritzaciĂł de les majories. Col·laboro amb l’Acadèmia Europaea (AE-BKH) i l’FCRI de la Generalitat.
Publicat a La Vanguardia, el 21 de novembre de 2023.
Entrevista i text: LluĂs Amiguet.
Fotografia: Mané Espinosa.
El sexe i el gènere del fòssil
La prehistòria explica tant el que vam ser com el que som. Lahr ha dirigit excavacions a Kènia, el SĂ hara, l’Índia o les illes SalomĂł i sempre ha pogut entendre’s amb les cultures locals. Ara obre encara mĂ©s la ment per connectar amb les dels seus alumnes a Cambridge, on Ă©s interrompuda en ocasions, quan explica paleoanatomia amb un fòssil que defineix com d’«home», per veus que li pregunten pel seu «gènere». TambĂ© dialoga amb els qui, volent ser paÂleoantropòlegs, lamenten la falta de sensibilitat de la ciència quan aborda la mort o la cruesa d’imatges, com la d’una embarassada lligada i assassinada pels seus congèneres amb el fetus visible, i demanen que porti l’advertència que pot «ferir sensibilitats». Els humans no deixem de sorprendre’ns a nosaltres mateixos a travĂ©s dels mil·lennis.
No vam tenir mai un avantpassat pacĂfic i feliç?
Temo que som violents des que som humans…
Que trist!
… Però ser humans també ens dona una capacitat que no té cap altre primat: la de reconciliar-nos després d’haver-nos agredit.
Franz de Waal ja va explicar aquà que els ximpanzés planifiquen ximpanzicidis.
Els ximpanzés planifiquen, és cert, assassinar congèneres; però els bonobos, en canvi, solucionen les seves disputes…
… De Waal va observar que amb regals i sexe.
… Però no està demostrat que els nostres avantpassats fossin premeditadament violents com els ximpanzés.
Vostè va excavar fòssils de paleohumans que evidenciaven una matança planejada.
La vaig descobrir per casualitat, perquè treballava amb fòssils molt més antics que els d’allà a Turkana. I va ser casual trobar l’evidència d’aquella matança de fa 10.000 anys.
Aquella matança mostra que sempre ens hem matat i no va existir cap salvatge feliç?
Diguem que és una evidència més a favor dels qui pensen que la violència és innata en els humans i en contra dels qui, al contrari, creuen que les matances planificades només es van produir més tard i només a conseqüència de l’inici de l’agricultura i, amb aquesta, de la propietat privada.
L’humà nòmada sense tenir territori era tan agressiu com els que ja en tenien?
Alguns col·legues creien que abans de l’agricultura i la propietat de la terra no érem violents i que només amb les possessions vam començar a planificar la violència i les civilitzacions, exèrcits, pà tries i religions…
Els caçadors nòmades no mataven per les zones de cacera o les preses?
És cert que en els bĂpedes que van viure fins fa 2 milions d’anys res no demostra que hi haguĂ©s conflicte entre grups. I que vam trobar violència, canibalisme… però aquells fòssils nomĂ©s sĂłn ara per ara trossets.
Per què no valen per provar violència?
Perquè… com sé que aquest tros de fòssil aïllat amb signes de violència no és un cas aïllat d’agressió per un enuig momentani i en cap cas una matança planificada?
No és igual matar un cunyat en una picabaralla que planejar la matança d’una tribu?
No Ă©s el mateix en absolut: planificar o no Ă©s rellevant. I hi ha evidència d’homicidis aĂŻllats al paleolĂtic, però abans de l’agricultura no n’hem trobat de matança organitzada. En canvi, al neolĂtic, ja amb l’agricultura i la propietat, la violència entre agricultors Ă©s enÂdèmica. I, a mĂ©s, enterraven les vĂctimes en cementiris.
Vostè també creu que l’agricultura va ser una trista regressió per als humans?
Els fòssils testifiquen que els primers agricultors van viure menys i molt pitjor que els últims caçadors recol·lectors nòmades; però també que els nòmades van deixar de ser-ho perquè la caça ja no donava per sobreviure tothom.
Vam ser agricultors i pastors perquè, si no, ens morĂem de fam?
I gairebé ens vam morir de fam quan vam passar de la caça nòmada a l’agricultura: els fòssils dels primers agricultors demostren que estaven molt més mal alimentats i més malalts que els nòmades.
Doncs per què van continuar cultivant?
Perquè una vegada superat aquest primer estadi de necessitat, fam i malaltia, vam millorar les tècniques agrĂcoles i vam començar a generar i emmagatzemar excedents i, aixĂ, a desenvolupar la cultura i a progressar.
No va ser progrés només per a alguns?
Es va crear una jerarquia social; als qui manaven els va anar millor que als que els obeïen. El món del caçador nòmada era primitiu, però igualitari; el de l’agricultor pastor era jerà rquic i desigual, però culte. Si no tens menjar emmagatzemat i qui el conreï per a tu, no tens temps per escriure poesia.
A Austrà lia on fins fa poc només hi havia nòmades no hi havia violència?
Tremenda, i per això no crec que la violència organitzada aparegués amb l’agricultura, sinó molt abans.
Des de quan som violents?
Des de fa 100.000 anys i molt abans ja érem violents: ho som des que som humans, però el que ens fa ser-ho també és la capacitat de reconciliar-nos.
De reconciliar-nos i tornar a lluitar i tornar a reconciliar-nos… se’n diu polĂtica?
En les societats tradicionals, encara es reconcilien casant-se i intercanviant béns. I tenim, a més, la capacitat, que no tenen els ximpanzés, de regular-nos per normes, educació, moral, principis que ens fan predictibles.
Predictibles també per agredir?
El ximpanzé no es baralla per idees; però també aquestes idees ens permeten l’immens progrés de la convivència i la cooperació fins a l’assoliment de ser ja 8.000 milions d’humans i el risc que posem en perill l’equilibri del planeta.
Deixa un comentari