Publicat el 2 de febrer de 2022 a Núvol

L’esborrany de la nova llei educativa, la LOMLOE, sentencia a mort l’optativa de Filosofia en l’etapa de la secundària obligatòria. Des del curs passat, ja podíem intuïr-ne la mort, atès que en algunes comunitats autònomes la guillotina va arribar-li abans a una parenta seva, l’Ètica. Assignatura, aquesta darrera, que va néixer morta en el sistema educatiu català.

Els professors de secundària vivim atemorits amb els canvis educatius perquè hem entès que aquests no es fonamenten en les raons que caldria, sinó que tenen a veure amb els colors polítics: canvi de govern, canvi de llei educativa. Això sí, després també hi ha qui acusa mestres, com li va passar a Sòcrates, de fomentar ideologies entre el jovent. Com si no fos ja prou complicat impartir docència i fer entendre segons quin temari al nostre alumnat.

El professorat de Filosofia, així com el d’altres matèries que no es consideren útils en les dinàmiques econòmiques de mercat, encara patim més els canvis educatius. Canvis que malauradament impediran el desenvolupament intel·lectual dels adolescents.

¿Per què en quina altra matèria de l’ESO se’ls mostra la diferència entre opinió i saber? ¿O la diferència entre ciència i pseudociència? ¿O quina altra assignatura analitza profundament la validesa dels arguments?

D’acord, alguns alumnes tindran la sort d’explorar alguna d’aquestes qüestions a classe de llengua o de ciències. Però no ho faran amb l’interès que la filosofia ho fa, perquè aquests continguts li són propis. I són, ras i curt, el que entenem per «filosofia».

Sempre que em trobo amb algun excompany de l’escola o l’institut, i petem la xerrada al carrer, deixa anar algun comentari sobre la filosofia: Per un costat, n’hi ha que professen un amor incondicional a la disciplina de l’amor pel saber de Plató i Aristòtil; a l’altre extrem, odi fins al moll de l’os. I és que la filosofia no ens hauria de deixar indiferents, perquè és la porta d’entrada a la descoberta.

¿Per què que hi ha de més educatiu que la fascinació per la descoberta? Matar la filosofia és matar la fascinació per aprendre! L’eliminació d’aquesta optativa suposa que cap alumne de setze anys haurà tingut una assignatura (ni a primària ni a l’ESO!) en què es tractin temes com el sentit de la vida i la mort, els drets dels animals i dels animals no-humans, l’existència de Déu, la ment i el cos en la identitat (freqüent en la ciència ficció), el llenguatge i, finalment, la nostra determinació cultural i biològica, entre molts altres temes que ens han llegat els més de dos mil cinc-cents anys de pensament filosòfic.