Etiqueta: ensenyament
El paper del professor de filosofia a l’aula és crucial per despertar l’amor per la matèria. Ha de ser un mentor socràtic, adaptant el programa i fomentant el pensament crític. La filosofia no és només història de les idees, sinó una pràctica viva que s’ha d’iniciar des de joves, que aborda temes rellevants i polèmics.
En aquest article explorarem la fascinant vida i les profundes reflexions d’Agustí d’Hipona amb fragments de dues obres ben conegudes del prolífic bisbe d’Hipona.
Ann Margaret Sharp assisteix a un taller educatiu en Filosofia per a nens en què una mestra afirma haver creat una comunitat de recerca en set dies. Llavors, reflexiona sobre la complexitat de crear una comunitat de recerca.
Aquesta intervenció per a la taula rodona «El pensament crític en els adolescents» se centra a desmentir el mite que les generacions actuals manquen de pensament crític. Insisteixo en la importància de la filosofia per construir un currículum que fomenti el pensament crític, creatiu i curós. Es destaquen iniciatives com el programa Filosofia 3/18 i es comparteixen idees per cultivar aquesta competència, incloent-hi elements com el bon judici, la conceptualització i l’argumentació.
Un jove inexpert dicta classes sobre Gustavo Adolfo Bécquer en un curs, documentat a fons però davant la sospita de professors veterans. Un incident violent amb un professor el va marcar, però anys després, entén la seva frustració i esgotament pel sistema educatiu pobre i burocràtic. Navarra aborda la fatiga i l’absurd que viuen els professors, destacant la desconnexió entre la formació del màster i la realitat docent, agreujada per polítiques educatives ineficaces.
«Diàlegs d’ultratomba» és la primera obra en català de Manuel Villegas que obre un consultori de psicoteràpia virtual per a divuit personatges històrics com Calígula, Ponç Pilat o Simone de Beauvoir. A través de reflexions sobre temes filosòfics i psicològics, llibre explora complexitats de la psique i la moral. Publicat per Fragmenta Editorial el febrer de 2022, pot ser un recurs útil per a cursos de filosofia i psicologia a nivell de batxillerat.
L’esborrany de decret presentat pel Departament d’Educació no fa canvis respecte a la LOMLOE i preveu eliminar l’optativa de Filosofia a 4t d’ESO i reduir les hores dedicades a educació en valores ètics. L’autor defensa que la filosofia ja fa el paper aglutinador del saber i no cal pas aglutinar la filosofia a les assignatures existents, i reclama tenir un currículum i una determinació horària per no haver de dependre “de la caritat i l’almoina” que donin els equips directius
No deixa de sorprendre que una disciplina com la filosofia desaparegui del currículum i més encara si atenem al preàmbul de l’esborrany del decret d’educació bàsica que ha elaborat el Departament d’Educació en què s’explica que cal fomentar una sèrie d’adjectius aplicables a l’educació a la societat com ara: «justa», «equitativa», «democràtica», «crítica», «feminista» i «lliure».
L’esborrany del decret d’educació bàsica del Departament d’Educació comporta la supressió de la matèria optativa de Filosofia a 4t d’ESO i una clara reducció de les hores de l’altra assignatura amb afinitats filosòfiques, els Valors ètics. La meva tesi és que ni el Departament ni moltes vegades el gran públic i encara menys l’alumnat té gens clar a què es dedica la Filosofia.
L’esborrany de la nova llei educativa, la LOMLOE, sentencia a mort l’optativa de Filosofia en l’etapa de la secundària obligatòria. A Madrid també van viure fa alguns mesos la guillotina de l’Ètica. Aquest article és un al·legat a la necessitat d’una assignatura de Filosofia a 4t d’ESO.
Darrerament es parla molt de la supressió de l’assignatura de l’Ètica. De totes maneres, a Catalunya no hi ha hagut el mateix enrenou que a Madrid. Descobreix per què en aquest article.