Etiqueta: Filosofia per a nens i nenes
El paper del professor de filosofia a l’aula és crucial per despertar l’amor per la matèria. Ha de ser un mentor socràtic, adaptant el programa i fomentant el pensament crític. La filosofia no és només història de les idees, sinó una pràctica viva que s’ha d’iniciar des de joves, que aborda temes rellevants i polèmics.
Ann Margaret Sharp assisteix a un taller educatiu en Filosofia per a nens en què una mestra afirma haver creat una comunitat de recerca en set dies. Llavors, reflexiona sobre la complexitat de crear una comunitat de recerca.
El diàleg filosòfic permet desenvolupar el pensament en les tres dimesions que considerava Matthew Lipman. I això és perquè tot i que la creença més popular és que la reflexió engendra el diàleg, de fet, és el diàleg que engendra la reflexió.
Una comunitat de recerca és una agrupació de persones —infants o joves en el nostre cas— que es basa en una solidaritat intel·lectual i afectiva i on els membres es reconeixen els uns als altres com a persones i com a interlocutors vàlids per avançar en el coneixement i la recerca de manera que generi millora en el grup i en cadascun dels individus que el componen.
En aquesta entrada definirem les tres dimensions del pensament que va presentar el lògic Matthew Lipman, creador de Philosophy for Children. I també explicarem la necessitat d’un pensament multidimensional (crític, creatiu i curós) i no solament del pensament crític.
Philosophy for Children (P4C) o Filosofia per a nens i nenes, en la traducció més literal del català, és un programa que consisteix a evidenciar que els nens i les nens des de la tendra edat dels tres anys, moment en què podem parlar, ja reflexionem sobre temes filosòfics com ara la veritat, la perfecció, la justícia, el lliure albir i el determinisme, per citar-ne alguns.