Categoria: Antropologìa filosòfica

Les catorze característiques del feixisme etern per Umberto Eco

Aquest article adapta les catorze característiques del feixisme segons Umberto Eco, destacant elements com el culte a la tradició, l’irracionalitat, l’acció per l’acció, la por a la diferència, la crida a majories frustrades, l’obsessió pel complot, el populisme qualitatiu i la neollengua, entre d’altres.

📰 Martha M. Lahr, biòloga evolutiva: «Som primats violents, però els únics capaços de reconciliar-se»

Som violents des que som humans, però podem reconciliar-nos. Els ximpanzés planifiquen assassinats; els bonobos solucionen disputes amb regals i sexe. Abans de l’agricultura no hi havia violència organitzada. L’agricultura va portar jerarquia social. Som violents des de fa 100.000 anys.

Com s’obté la pau perpètua? Crítica a la resposta d’Immanuel Kant

Immanuel Kant va publicar el seu projecte filosòfic “Zum ewigen Frieden” el 1795, buscant la pau permanent en un context europeu bèl·lic. El plantejament advoca per un republicanisme racional i una federació o lliga de pobles lliure de despotisme i coacció, basada en la moralitat i la raó política sense un poder sobirà. Aquesta proposta evita la universalització monàrquica i defensa un estat cosmopolita de drets, incloent-hi l’hospitalitat com a dret cosmopolita essencial.

Jacques Derrida y los prejucios logocéntricos ante los animales

La idea de que el lenguaje no es inocuo, de que con él se ha construido una realidad no del todo justa, con aquellos que no han podido expresarse mediante la palabra, será el punto de partida de este ensayo. Dicha idea es común tanto en la obra del deconstructivista Jacques Derrida como en la de la politóloga Armelle Le Bras-Chopard. Ambos compatriotas han mostrado la relevancia de la idea de λόγος en la cultura occidental, sus usos y sus abusos por parte de los hombres y contra el animal.

Un llibertari que defensava el dret a la vida dels lèmurs

L’escriptor nord-americà William S. Burroughs presenta el pirata Mission com a un deconstructivista: no protegeix la vida dels lèmurs perquè aquests siguin animals sagrats pels aborígens de l’illa de Madagascar (element historicocultural), sinó més aviat perquè li produeix dolor pensar la mort dels lèmurs. No es tracta, doncs, d’establir una regulació tot mantenint les conviccions religiosoculturals dels autòctons malgaixos, sinó de reflexionar sobre les nostres pràctiques vers els lèmurs i escollir què cal fer. D’aquesta manera, Burroughs converteix al capità Mission en el primer defensor dels drets dels lèmurs, atès que ell en decreta la protecció de les seves vides.

Misèria de Joan Bodon

Lo grand autòr occitan Joan Bodon (1920-1975) avètz tanben escrit de poèmas. Ací i a una poèma sus la vida occitana, sus l’animalitat e la cultura del camp. Quicòm pensa que aquo’s parla de la lengua occitana, mais tanben parla de les relacions oblidadas damb lo animal e la tèrra. [Legir+]

La intercorporeidad e interanimalidad en Maurice Merleau-Ponty

Maurice Merleau-Ponty (1908-1961) no condena al animal a vivir a través de sus instintos, como sí hace que hace Heidegger. Para el francés el animal no necesita consciencia para vivir, porque en el fondo los humanos compartimos con los animales una apertura al mundo, la mirada del otro.

«El hombre no viene del mono». Una introducción a la teoría antropobiológica de Arnold Gehlen

Arnold Gehlen critica el positivismo y la metafísica, abogando por una antropología filosófica que valoriza los datos empíricos humanos frente a explicaciones totalizadoras de la ciencia. Rechaza la continuidad entre lo animal y lo humano, enfatizando la especificidad y proyecto evolutivo singular del hombre, destacando la cultura como una segunda naturaleza necesaria, y diferenciando entre el ser humano y el animal en términos de apertura al mundo y capacidad de trascendencia.

Jacques Derrida y su gata (presentación y justificación del blog La gata de Derrida)

«La gata de Derrida» fue un blog que nació como una necesidad de aumentar las perspectivas en el debate sobre la cuestión animal, que para muchos es el debate político de nuestros tiempos. La filosofía no siempre ha sido contraria a los usos y las costumbres. De hecho, desde sus inicios podemos encontrar a dos modelos políticos: el de Aristóteles, conservador, que fundamenta las bases de la política, y el de su maestro Platón, que es utópico porque solo se encuentra en el mundo de las ideas.