Categoria: FilosofiaPàgina 1 de 3
El projecte ‘Examined Life’ reuneix filòsofs contemporanis que pensen la filosofia com una pràctica arrelada en la vida quotidiana. Entre ells, Martha C. Nussbaum defensa que la justícia no consisteix només en acords abstractes, sinó en garantir a totes les persones les condicions per desenvolupar les seves capacitats i viure una vida digna.
La comunicació reivindica Josep-Maria Terricabras com a filòsof i presenta la seva proposta: una «filosofia preparatòria», influïda per Ludwig Wittgenstein, centrada a aclarir conceptes més que en formular teories. Amb una crítica a tres obstacles —essencialisme, precisió excessiva i dualisme— i defensa de tres criteris bàsics: claredat, rigor i utilitat, entesos com a eina de pensament crític i de defensa intel·lectual.
La mort de Pere Lluís Font convida a revisitar el pensament d’un dels grans introductors de la filosofia moderna i de la filosofia de la religió a Catalunya, hereu de René Descartes, Michel de Montaigne, Blaise Pascal i Immanuel Kant.
Segons Karl Jaspers, la filosofia no és la possessió de la veritat, sinó el camí cap a ella. El filòsof és qui estima i cerca el coneixement, a diferència d’aquell que es creu posseïdor d’un saber definitiu. Per això, en filosofia, les preguntes són més essencials que les respostes, i cada resposta només obre una nova interrogació.
Prospecte de lectura sobre ‘El temps de la promesa’ (2024) de Marina Garcés, un assaig que pensa la promesa com a vincle entre el passat, el present i el futur. A partir d’autors i obres com Ovidi, Montaigne, Catherine Malabou o Avishai Margalit, Garcés reflexiona sobre les promeses trencades de Déu, de l’Estat i del capitalisme, i sobre la possibilitat d’una promesa entre iguals. Aquest text resumeix i amplia els punts centrals del llibre per al Club de Lectura de la Biblioteca de Celrà.
Reflexió sobre les dues grans maneres d’entendre l’anarquisme: com a doctrina moderna sorgida al segle XIX o com a pràctica social ancestral present en moltes comunitats humanes. L’autor explora com aquests dos corrents —el doctrinal i l’espontani— conflueixen i es tensionen especialment en els anarquismes dels països del Sud, on tradicions autònomes i pràctiques llibertàries preexistents dialoguen amb les idees clàssiques del pensament anarquista europeu.
Silvia Jonas, filòsofa de les matemàtiques, reflexiona sobre la pregunta eterna: les matemàtiques són descobertes o inventades? En aquesta entrevista defensa el platonisme matemàtic i explora debats sobre multiversos, consistència i l’eficàcia sorprenent de les matemàtiques en la ciència.
La filosofia idealitza un món on tothom viu sota la raó i cerca la veritat, però la realitat mostra que pocs aconsegueixen esdevenir filòsofs; és un ideal regulador. Tot ésser humà posseeix capacitat de raonar i discernir el veritable del fals, però la tradició filosòfica l’ha restringida a alguns, sovint grecs. Per això Plató proposa que els filòsofs governin, imposant l’ordre i la veritat sobre la resta, tot creant una Ciutat ideal on la llibertat individual queda limitada.
En aquest pamflet assagístic, David Graeber argumenta que l’anarquisme no és caos ni violència: sinó que consisteix a confiar que els éssers humans poden organitzar-se, cooperar i tractar-se amb respecte sense que ningú els imposi res.
Aquest article presenta la proposta filosòfica de Josep-Maria Terricabras. Lluny de definir la filosofia d’una manera única o tancada, Terricabras defensà una concepció oberta, plural i revisable de l’activitat filosòfica. La seva obra es caracteritza per un rebuig constant tant de l’essencialisme com del relativisme. La seva pràctica filosòfica se sosté en tres principis fonamentals: la claredat, el rigor i la utilitat. La seva manera d’entendre la filosofia fugia sempre de l’obscuritat innecessària i reivindicà el pensament com a defensa personal, és a dir, com una manera de comprendre millor la realitat sense reduir-ne la complexitat.