Categoria: Totes les entradesPàgina 1 de 7
El projecte ‘Examined Life’ reuneix filòsofs contemporanis que pensen la filosofia com una pràctica arrelada en la vida quotidiana. Entre ells, Martha C. Nussbaum defensa que la justícia no consisteix només en acords abstractes, sinó en garantir a totes les persones les condicions per desenvolupar les seves capacitats i viure una vida digna.
La comunicació reivindica Josep-Maria Terricabras com a filòsof i presenta la seva proposta: una «filosofia preparatòria», influïda per Ludwig Wittgenstein, centrada a aclarir conceptes més que en formular teories. Amb una crítica a tres obstacles —essencialisme, precisió excessiva i dualisme— i defensa de tres criteris bàsics: claredat, rigor i utilitat, entesos com a eina de pensament crític i de defensa intel·lectual.
En aquest cicle, hem presentat noves concepcions democràtiques que tinguin en compte la dimensió del diàleg, la cura i l’acció col·lectiva per tal d’aconseguir no només la sortida del sentiment de desafecció sinó també un replantejament de la participació política més feminista. Finalment, també hem analitzat la influència del neoliberalisme en la gestació d’un malestar –individual, social i psicològic– que s’ha revelat com una despossessió política profunda.
Segons Karl Jaspers, la filosofia no és la possessió de la veritat, sinó el camí cap a ella. El filòsof és qui estima i cerca el coneixement, a diferència d’aquell que es creu posseïdor d’un saber definitiu. Per això, en filosofia, les preguntes són més essencials que les respostes, i cada resposta només obre una nova interrogació.
Reflexió sobre les dues grans maneres d’entendre l’anarquisme: com a doctrina moderna sorgida al segle XIX o com a pràctica social ancestral present en moltes comunitats humanes. L’autor explora com aquests dos corrents —el doctrinal i l’espontani— conflueixen i es tensionen especialment en els anarquismes dels països del Sud, on tradicions autònomes i pràctiques llibertàries preexistents dialoguen amb les idees clàssiques del pensament anarquista europeu.
La filosofia idealitza un món on tothom viu sota la raó i cerca la veritat, però la realitat mostra que pocs aconsegueixen esdevenir filòsofs; és un ideal regulador. Tot ésser humà posseeix capacitat de raonar i discernir el veritable del fals, però la tradició filosòfica l’ha restringida a alguns, sovint grecs. Per això Plató proposa que els filòsofs governin, imposant l’ordre i la veritat sobre la resta, tot creant una Ciutat ideal on la llibertat individual queda limitada.