Categoria: Ressenyes de pel·lícules
Aquest text proposa una lectura filosòfica de Her (Spike Jonze, 2013) centrada en la comunicació, la consciència, el cos, el desig i l’amor. A partir de la relació entre Theodore i Samantha, explora què fa que una consciència o un sentiment siguin reals i contraposa la concepció lacaniana del desig com a mancança amb la de Deleuze i Guattari, que l’entenen com a producció. Finalment, la pel·lícula planteja l’amor més enllà de la possessió i la reciprocitat: estimar també significa acceptar la llibertat de l’altre i el valor d’una relació fins i tot quan aquesta acaba.
En la meva ressenya responc si l’Odissea de Christopher Nolan és una bona pel·lícula o només es tracta d’un producte estèticament plaent i narrativament fàcil de seguir. Tampoc nego que hi hagi qui s’emocioni o li pugui agradar, cadascú és sobirà del seu gust, només faltaria. Senzillament justifico per què no em sembla ni una bona adaptació ni tampoc una gran pel·lícula.