Categoria: Traduccions

Republicanisme (2015) de Frank Lovett

Aquest article del filòsof polític republicà Frank Lovett —que traduïm per primer cop en català— es tracta d’una publicació de l’Oxford Bibliographies. Ens sembla que l’esforç el batgatge de l’autor sobre la qüestió pot resultar d’interès no només per al lector en llengua anglesa de qüestions de filosofia política contemporània, sinó també per al lector català, atès que algunes de les obres que hi són citades tenen la seva traducció al català. El criteri, per tant, ha estat prioritzar-ne l’edició en català sempre que fos possible.

Republicanisme (2002) de Philip Pettit

Aquest article, que traduïm per primer cop en català, es tracta d’una publicació antiga de l’Stanford Encyclopedia of Philosophy que va quedar substituïda per una de nova i més elaborada de Frank Lovett. Ens sembla que l’esforç conceptual i comprensiu del seu autor, el filòsof polític republicà Philip Pettit, és enorme i que resulta un document molt útil per comprendre les bases del neorepublicanisme o republicanisme cívic, el model que s’està desenvolupant actualment en el camp de la filosofia política.

Una breu síntesi de la teoria de les capacitats de Martha C. Nussbaum

El projecte ‘Examined Life’ reuneix filòsofs contemporanis que pensen la filosofia com una pràctica arrelada en la vida quotidiana. Entre ells, Martha C. Nussbaum defensa que la justícia no consisteix només en acords abstractes, sinó en garantir a totes les persones les condicions per desenvolupar les seves capacitats i viure una vida digna.

«Tothom és filòsof?» (2018) de Roger-Pol Droit

La filosofia idealitza un món on tothom viu sota la raó i cerca la veritat, però la realitat mostra que pocs aconsegueixen esdevenir filòsofs; és un ideal regulador. Tot ésser humà posseeix capacitat de raonar i discernir el veritable del fals, però la tradició filosòfica l’ha restringida a alguns, sovint grecs. Per això Plató proposa que els filòsofs governin, imposant l’ordre i la veritat sobre la resta, tot creant una Ciutat ideal on la llibertat individual queda limitada.

«Ets anarquista? La resposta podria sorprendre’t!» (2009) de David Graeber

En aquest pamflet assagístic, David Graeber argumenta que l’anarquisme no és caos ni violència: sinó que consisteix a confiar que els éssers humans poden organitzar-se, cooperar i tractar-se amb respecte sense que ningú els imposi res.

«Elogi del caminar» (2013) d’Erri De Luca

Aquest text d’Erri De Luca evoca la llibertat dels estius d’infantesa a una illa del sud d’Itàlia. En contrast amb la duresa urbana de Nàpols, l’illa esdevé espai d’alliberament físic i simbòlic: els peus descalços, el mar com a refugi, i el viatge entès com una caminada lenta i salvatge. Un homenatge a la llibertat que s’oposa als barrots i a les sabates com a metàfores de la reclusió.

«Aliances i llibres» (1950) de Mary Midgley

Primer text traduït al català d’un assaig radiofònic inèdit de Mary Midgley, escrit als anys cinquanta. Amb ironia i lucidesa, l’autora reflexiona sobre el celibat dels filòsofs, la vida domèstica i com l’aïllament ha condicionat la teoria del coneixement, tot reivindicant l’experiència femenina com a part essencial del pensament filosòfic.