Categoria: Literatura

Ressenya Instrucciones de novicias d’Ana Garriga i Carmen Urbita

‘Instrucciones de novicias’ (Ana Garriga i Carmen Urbita) és un assaig que recupera la vida de les monges dels segles XVI i XVII per rellegir-la des del present. A partir del seu pòdcast *Las hijas de Felipe*, les autores combinen rigor històric i cultura pop per reflexionar sobre la comunitat, el desig, el plor, els diners i el silenci al convent. Un llibre breu, àgil i molt contemporani que connecta el món barroc amb les inquietuds actuals.

Com cal llegir un llibre de filosofia?

Llegir filosofia és una experiència única que requereix atenció tant al contingut com a la metodologia pròpia del pensament filosòfic, que es presenta en diversos gèneres com el diàleg, el tractat o l’aforisme. La filosofia ens convida a qüestionar la realitat i buscar respostes o comprensió, sovint mitjançant d’un procés lent i dialogal que demana diverses lectures: una primera per captar l’estructura, una segona per entendre la tesi i els arguments, i una tercera per avaluar críticament les idees. Aquesta manera de llegir, que combina reflexió, constància i repensament, connecta passat i present i ens integra en la recerca contínua i oberta de la veritat.

Pep Divins, lector, pastor i poeta

Pep Divins (Llobera, 1951) és un pastor i poeta del Solsonès que viu entre el món rural i la cultura literària. Autodidacta i lector voraç, ha publicat diversos poemaris i reculls d’aforismes que connecten la natura, el temps cíclic i la resistència cultural. La seva obra és un homenatge a la poesia, la solitud i la vida pausada del camp, amb un compromís clar: «Si no puc canviar el món, que el món no em canviï a mi».

«Elogi del caminar» (2013) d’Erri De Luca

Aquest text d’Erri De Luca evoca la llibertat dels estius d’infantesa a una illa del sud d’Itàlia. En contrast amb la duresa urbana de Nàpols, l’illa esdevé espai d’alliberament físic i simbòlic: els peus descalços, el mar com a refugi, i el viatge entès com una caminada lenta i salvatge. Un homenatge a la llibertat que s’oposa als barrots i a les sabates com a metàfores de la reclusió.

Pluja de William Somerset Maugham

En el llibre ‘Pluja’ (1921), dos matrimonis missioners i un metge coincideixen en una illa del Pacífic durant la temporada de pluges. El conflicte moral entre el sever reverend Davidson i la lliure senyoreta Thompson emergeix en un ambient opressiu, on la pluja simbolitza l’aïllament i la tensió.