El Club de lectura de filosofia en veu alta es planteja com una ocasió especial per compartir conjuntament punts de vista, interpretacions i crítiques sobre un mateix text. A cada trobada llegim fragments de text d’obres significativa de la història de la filosofia en veu alta. Després de la lectura, comentem els fragments que més ens han interessat o ens plantegem dubtes interpretatius.
La reivindicació de la lectura en veu alta
El propòsit d’aquest doblement peculiar club de lectura —en què llegim al moment i no pas a casa i també ho fem de viva veu en comptes de fer una lectura interior— és recuperar una pràctica habitual entre els antics: la lectura en veu alta in situ. No deixa de ser curiós que en Plató, Ciceró i en altres autors fins a Catul el llenguatge amb què es descrivia l’activitat mediada de la lectura, la forma més popular de llegir d’aquella època d’esclaus, compartia metàfores amb la prostitució així com amb el paper passiu en les relacions sexuals.
El lector és sodomitzat pel text. Llegir un mateix és oferir el cos a un escriptor desconegut, un acte audaçment promiscu. No es considerava del tot incompatible amb el rang de ciutadà, però els benpensants de l’època proclamaven que s’havia de practicar amb certa moderació, perquè no es convertís en vici.
Irene Vallejo, L’infinit dins d’un jonc (2019), «El llindar invisible de l’esclavitud», 271-272.
Durant l’antiguitat, llegir volia dir habitualment llegir en veu alta. La lectura silenciosa, que Sant Agustí encara presenta amb sorpresa en veure llegir Sant Ambrosi, s’anirà imposant progressivament fins a fer-se vastament popular en els nostres dies. Recuperar avui la lectura en veu alta és reivindicar una altra manera de relacionar-nos amb els textos: llegir-los, però també escoltar-los i compartir-los.
Sembla que la introspecció i la intimitat amb el text tinguin, per a alguns, un valor més alt que la transmissió oral de la literatura. Certament, la lectura interior permet una forma d’estudi i aprofundiment més detallats i concrets, però l’audició facilitat la comprensió d’una poètica intuïtiva i espontània, molt musical, contundent i efímera. Només són dues maneres diferents d’aproximar el públic al contingut: lectura directa o lectura mediata.
Josep Pedrals, Poeticismes (2026), 71.
La creació del Club de lectura de filosofia en veu alta
El darrer trimestre de l’any 2024, els professors de filosofia i amics Albert Martínez i Cuadras i l’Àlex Agustí-Polis van fundar el primer Club de lectura de filosofia en veu alta de les comarques gironines. Si bé és cert que s’hi havien fet clubs de lectura en veu alta aquests recitaven i comentaven obres pròpiament literàries. Per tant, mai abans s’havia fet un Club de lectura de filosofia en veu alta.
Els dos professors de filosofia van voler recrear com hagués estat una lectura d’una obra de filosofia en els temps antics, per això van optar per encetar el club amb la lectura en veu alta de Protàgoras de Plató, en la magnífica traducció de Joan Crexells. Les dues primeres edicions les vam realitzar a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. La tercera, a Somia Vins i Llibres.
Ja han passat uns quants anys d’ençà d’aquell primer club. En aquest temps, s’han fet més lectures d’obres filosòfiques de lectura mediada, però si alguna cosa ha mantingut el club és el seu esperit de fer comunitat lectora i de gaudir de la lectura filosòfica en veu alta, de compartir in situ.
A continuació trobareu l’edició actual del Club de lectura de filosofia en veu alta: