En la segona edició del Club de lectura de filosofia en veu alta vam escollir llegir el Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda. Totes les trobades es van dur a terme els dimarts de novembre a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter i també vam comptar amb la col·laboració de l’associació «Filosofia, ara».
L’objectiu d’aquest club és fer una lectura en veu alta d’aquesta obra divertida i reflexiva en bona companyia i millor diàleg. Per això procurarem que en cada sessió hi hagi espai també per poder-la comentar.
El filòsof català Josep-Maria Terricabras es refereix a la meravellosa obra que hem llegit en un breu fragment del capítol del llibre Allò que som (2018):
Entre els temes més repetits s’ha discutit —avui no sembla menys que abans— si els humans són superiors als animals i per què. D’entre els debats antics, n’hi ha un d’absolutament esplèndid i brillant, particularment alliçonador: la Disputa de l’ase. Va ser escrit fa sis segles per Anselm Turmeda (Mallorca, 1355 – Tunis, després del 1423) i es va imprimir gairebé cent anys després a Barcelona. A vint anys havia ingressat a l’orde franciscà, i als trenta-cinc, a Tunis, va apostatar del cristianisme i es va adherir a l’islam amb el nom d’Abdallà.
Des del començament, la Disputa ja té un motiu de gran interès: no solament s’hi debat si els humans són superiors als animals, sinó que en realitat es presenta un debat entre un humà i un animal. I l’animal és precisament un ase. La raó de la tria és que tots els altres animals —amb intenció clarament ofensiva o almenys despectiva—, han escollit l’ase justament perquè creuen que no cal que els animals més importants i imponents participin en el debat, que n’hi ha prou de fer-hi anar un ase, que els representarà la mar de bé i serà capaç de guanyar-hi qualsevol humà.