Aquest article del filòsof polític republicà Frank Lovett —que traduïm per primer cop en català— es tracta d’una publicació de l’Oxford Bibliographies. Ens sembla que l’esforç el batgatge de l’autor sobre la qüestió pot resultar d’interès no només per al lector en llengua anglesa de qüestions de filosofia política contemporània, sinó també per al lector català, atès que algunes de les obres que hi són citades tenen la seva traducció al català. El criteri, per tant, ha estat prioritzar-ne l’edició en català sempre que fos possible.

Introducció

El terme «republicanisme» té molts significats, però en la teoria i la filosofia polítiques contemporànies s’utilitza més sovint en dos sentits relacionats. D’una banda, fa referència a una tradició o família específica d’autors dins la història del pensament polític, la línia principal de la qual va de Maquiavel fins a Harrington i Madison, incorporant pel camí molts altres companys de viatge. Els autors d’aquesta tradició compartien nombroses idees i preocupacions comunes, com ara la importància de la virtut cívica i d’una ciutadania activa, els beneficis d’una constitució mixta i de l’imperi de la llei, i sobretot un compromís apassionat amb la llibertat política. Aquests autors són anomenats de vegades «republicans clàssics», en part per la seva predilecció pels exemples clàssics, extrets molt sovint de Ciceró i dels historiadors llatins.

D’altra banda, el terme «republicanisme» també designa els hereus contemporanis d’aquesta tradició —i especialment els «republicans cívics», com Philip Pettit i Quentin Skinner—, que pretenen desenvolupar les intuïcions de la tradició republicana clàssica fins a convertir-les en una doctrina política atractiva i adequada a les societats pluralistes modernes. Centrals en aquest esforç han estat una interpretació de la llibertat política com a absència de poder arbitrari o de dominació, juntament amb una defensa instrumental —i no perfeccionista— de la virtut cívica. Els republicans cívics contemporanis consideren la seva doctrina una alternativa inclusiva i progressista al liberalisme dominant, capaç d’evitar problemes i dificultats habitualment associats a enfocaments comunitaristes o populistes.

Panòramica

El text republicà contemporani més important és Llibertat i govern: Republicanisme de Philip Pettit (2010; l’original és del 1997): aquesta obra va ser decisiva a l’hora de presentar la tradició republicana com una filosofia pública unificada i rigorosa, capaç d’afrontar d’una manera convincent una àmplia gamma de qüestions i preocupacions contemporànies. Publicat aproximadament al mateix temps, La llibertat abans del liberalisme de Quentin Skinner (2022; l’original és de 1998), va consolidar una interpretació històrica complementària de la tradició republicana clàssica. Totes dues obres són, de llarg, les fonts més citades dins la teoria política republicana contemporània.

Ambdues es basen en intents previs de revitalitzar la tradició republicana, com ara The Idea of Negative Liberty: Philosophical and Historical Perspectives (1984), Beyond the Republican Revival (1988) i The Freedom of the City: A Republican Ideal (1989). Es poden trobar visions generals àmplies del republicanisme a les obres de Maurizio Viroli (2002), Cécile Laborde (2013) o Frank Lovett (2014). Entre les respostes crítiques importants destaquen Alan Patten (1996) i Charles Larmore (2001).

Bibliografia recomanada

Laborde, Cécile

Cécile Laborde. «Republicanism» dins The Oxford Handbook of Political Ideologies, editat per Michael Freeden, Lyman Tower Sargent i Marc Stears, 513–535. Oxford: Oxford University Press, 2013.

DOI: 10.1093/oxfordhb/9780199585977.001.0001

Una panòramica, en format d’article, del republicanisme contemporani, centrada en el seu desenvolupament com a alternativa a la doctrina política liberal dominant. Especialment adient per a estudiants de postgrau i investigadors interessats.

Larmore, Charles

Charles Larmore. «A Critique of Philip Pettit’s Republicanism». Philosophical Issues 11 (2001): 229–243.

DOI: 10.1111/j.1758-2237.2001.tb00045.x

Una resposta crítica, però simpàtica, a Republicanism: A Theory of Freedom and Government, que sosté que les intuïcions republicanes poden incorporar-se al liberalisme sense abandonar-lo. Escrit amb claredat i accessible tant per a estudiants avançats de grau com per a estudiants de postgrau i investigadors.

Lovett, Frank

Frank Lovett. «Republicanism» dins The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Editat per Edward N. Zalta. 2014.

Una panoràmica, en format d’article, tant del republicanisme contemporani com dels debats històrics entorn de la tradició republicana clàssica, adreçada principalment a estudiants de postgrau i investigadors.

Patten, Alan

Alan Patten. «The Republican Critique of Liberalism». British Journal of Political Science 26 (1996): 25–44.

DOI: 10.1017/S0007123400007407

La resposta crítica més citada al republicanisme cívic; aquest article argumenta que aquelles idees republicanes que no són defectuoses resulten indistingibles d’idees ja presents dins la tradició liberal. Bastant tècnic.

Pettit, Philip

Philip Pettit. «The Freedom of the City: A Republican Ideal» dins The Good Polity. Editat per Alan Hamlin i Philip Pettit, 141–168. Oxford: Blackwell, 1989.

Un dels primers intents de presentar el republicanisme com una filosofia pública atractiva i adequada a les condicions modernes.

Philip Pettit. Llibertat i govern: Republicanisme. Traduït per Sara Ricart i Rosó Gorgori. Barcelona: Angle Editorial, 2010. (L’original és de 1997)

La formulació més important i influent de la doctrina republicana cívica contemporània. Després de presentar una anàlisi detallada de la concepció republicana de la llibertat com a no-dominació, Pettit exposa una filosofia pública en què la promoció d’aquesta llibertat és considerada el valor central. Escrit amb claredat i atractiu, és una obra adequada tant per a estudiants avançats de grau com per a estudiants de postgrau i investigadors.

Skinner, Quentin

Quentin Skinner. «The Idea of Negative Liberty: Philosophical and Historical Perspectives» dins Philosophy of History: Essays on the Historiography of Philosophy. Editat per Richard Rorty, J. B. Schneewind i Quentin Skinner, 193–221. Cambridge: Cambridge University Press, 1984.

DOI: 10.1017/CBO9780511625534

Un intent primerenc de reinterpretar el republicanisme clàssic; aquest article ha estat influent en explicar la connexió instrumental entre virtut cívica i llibertat en els escrits de Maquiavel.

Quentin Skinner. La llibertat abans del liberalisme. Traduït per Eire Díaz Lino. Girona: Edicions de la ela geminada, 2022. (L’original és de 1998).

Publicat aproximadament al mateix temps que Republicanism: A Theory of Freedom and Government, aquest breu llibre reinterpreta els autors republicans anglesos —com Harrington, Milton i Sidney— com a pensadors compromesos fonamentalment amb una concepció de la llibertat com a no-dominació. Tot i estar escrit amb claredat, es basa en tècniques historiogràfiques sofisticades i sovint cita textos primaris familiars només per als especialistes.

Sunstein, Cass R.

Cass R. Sunstein. «Beyond the Republican Revival». Yale Law Journal 97 (1988): 1539–1590.

DOI: 10.2307/796540

Article jurídic que argumenta que els republicans clàssics, exemplificats entre d’altres per Madison, concebien la importància de la virtut cívica d’una manera instrumental. Influí notablement en suggerir que el republicanisme podia ser compatible amb les condicions polítiques pluralistes modernes.

Viroli, Maurizio

Maurizio Viroli. Republicanisme. Traduït per Gabriel Genescà Dueñas. Barcelona: Angle Editorial, 2007. (L’original és de 1999)

Un llibre relativament breu que revisa tant la tradició republicana històrica com la contemporània, escrit amb un estil accessible i no tècnic per tal d’arribar a un públic ampli.