Categoria: Ètica

Per què necessitem filosofia i valors ètics a les aules de secundària?

No deixa de sorprendre que una disciplina com la filosofia desaparegui del currículum i més encara si atenem al preàmbul de l’esborrany del decret d’educació bàsica que ha elaborat el Departament d’Educació en què s’explica que cal fomentar una sèrie d’adjectius aplicables a l’educació a la societat com ara: «justa», «equitativa», «democràtica», «crítica», «feminista» i «lliure».

Sobre la supressió de l’Ètica a 4t d’ESO

Darrerament es parla molt de la supressió de l’assignatura de l’Ètica. De totes maneres, a Catalunya no hi ha hagut el mateix enrenou que a Madrid. Descobreix per què en aquest article.

Com s’obté la pau perpètua? Crítica a la resposta d’Immanuel Kant

Immanuel Kant va publicar el seu projecte filosòfic “Zum ewigen Frieden” el 1795, buscant la pau permanent en un context europeu bèl·lic. El plantejament advoca per un republicanisme racional i una federació o lliga de pobles lliure de despotisme i coacció, basada en la moralitat i la raó política sense un poder sobirà. Aquesta proposta evita la universalització monàrquica i defensa un estat cosmopolita de drets, incloent-hi l’hospitalitat com a dret cosmopolita essencial.

Sue Donaldson y Will Kymlicka, Zoopolis: Una revolución animalista

Sue Donaldson y Will Kymlicka han hecho una nueva propuesta en el campo de los derechos animales. Su obra Zoopolis: una revolución animalista se ha convertido en todo un clásico de los derechos animales. Su originalidad radica en la consideración política de la animalidad. De este modo, los animales domesticados se vuelven ciudadanos, los salvajes son considerados extranjeros, y los liminales —aquellos que no son ni domesticados ni salvajes— se convierten en casi-ciudadanos. Su propuesta, seguro, no dejará a nadie indiferente y puede ayudar a establecer las relaciones políticas entre los humanos y los animales.

Jacques Derrida y los prejucios logocéntricos ante los animales

La idea de que el lenguaje no es inocuo, de que con él se ha construido una realidad no del todo justa, con aquellos que no han podido expresarse mediante la palabra, será el punto de partida de este ensayo. Dicha idea es común tanto en la obra del deconstructivista Jacques Derrida como en la de la politóloga Armelle Le Bras-Chopard. Ambos compatriotas han mostrado la relevancia de la idea de λόγος en la cultura occidental, sus usos y sus abusos por parte de los hombres y contra el animal.

Un llibertari que defensava el dret a la vida dels lèmurs

L’escriptor nord-americà William S. Burroughs presenta el pirata Mission com a un deconstructivista: no protegeix la vida dels lèmurs perquè aquests siguin animals sagrats pels aborígens de l’illa de Madagascar (element historicocultural), sinó més aviat perquè li produeix dolor pensar la mort dels lèmurs. No es tracta, doncs, d’establir una regulació tot mantenint les conviccions religiosoculturals dels autòctons malgaixos, sinó de reflexionar sobre les nostres pràctiques vers els lèmurs i escollir què cal fer. D’aquesta manera, Burroughs converteix al capità Mission en el primer defensor dels drets dels lèmurs, atès que ell en decreta la protecció de les seves vides.

El veganisme com a teoria ètica

A vegades la premsa deixa el moviment veganisme com a un moviment extremista, que pretén erradicar els hàbits més humans en l’alimentació, el consum de carn. No obstant això, encara ens cal aprendre molt de l’ètica relacional del veganisme. Aquest article trenca una llança a favor d’aquells que respecten els animals no-humans. [Llegir+]

La politización de la causa animal de Corine Pelluchon

Corine Pelluchon (1967) urde un plan para lograr que los humanos equiparemos la dignidad de los animales a la nuestra, es decir, que los protejamos como nos protegemos a nosotros, los humanos, con los derechos humanos. Para la filósofa francesa, el movimiento animalista ya ha llegado a su edad adulta, es el momento en que puede empezar sus andaduras políticas. [Leer+]

Jacques Derrida y su gata (presentación y justificación del blog La gata de Derrida)

«La gata de Derrida» fue un blog que nació como una necesidad de aumentar las perspectivas en el debate sobre la cuestión animal, que para muchos es el debate político de nuestros tiempos. La filosofía no siempre ha sido contraria a los usos y las costumbres. De hecho, desde sus inicios podemos encontrar a dos modelos políticos: el de Aristóteles, conservador, que fundamenta las bases de la política, y el de su maestro Platón, que es utópico porque solo se encuentra en el mundo de las ideas.