La proposta de mínims per garantir una vida digna a tot ésser humà de la filòsofa Martha C. Nussbaum se centra en un conjunt de capacitats bàsiques que haurien d’estar assegurades per qualsevol societat que vulgui respectar la dignitat humana. Més que una llista clàssica de drets, les seves capacitats defineixen allò que una persona hauria de poder fer i poder ser per desenvolupar plenament la seva humanitat. Segons l’autora, es tracta d’una humil i revisable llista que vol actuar com una mena de plantilla abstracta que permeti concretar més i fins i tot adaptar-se a la història i a les circumstàncies materials que cada nació tingui en particular.
La proposta de Nussbaum destaca pel seu enfocament integral, que combina aspectes físics, emocionals, socials i espirituals. A més, posa l’accent en la justícia social, la igualtat d’oportunitats i el respecte per totes les formes de vida. Aquesta perspectiva convida a repensar les polítiques públiques i el desenvolupament no només en termes econòmics, sinó a partir de la qualitat i la llibertat de vida que s’ofereix a cada individu. Nussbaum també considera fonamental que cada nació s’impliqui (no només com ho faria quan protegeix drets sinó) en el ple interès pel desenvolupament de les capacitats.
Tal com va fer notar la professora Dra. Carla Carreras, «Nussbaum inclou el llistat de les capacitats centrals en: Women and Human Development (2000); Frontiers of Justice (2006); Creating Capabilities (2011); The Monarchy of Fear (2018) i The Cosmopolitan Tradition (2019). Hi ha només un canvi en aquesta llista: des de la versió de 2006 el darrer apartat (10.B) inclou la frase “En l’entorn laboral, ser capaços de treballar com a éssers humans, exercint la raó pràctica i amb el manteniment de relacions valuoses i positives de reconeixement mutu amb altres treballadors”, que abans estava situada a l’apartat 7.B (Afiliació)».
Àlex Agustí-Polis
La llista de capacitats centrals
Crear capacitats. L’enfocament del desenvolupament humà (2011)
Amb la consideració de les diverses àrees de la vida humana en què les persones es mouen i actuen, aquest enfocament de la justícia social es pregunta: què requereix una vida digna de la dignitat humana? Com a mínim indispensable, cal garantir un nivell llindar prou ampli de deu capacitats centrals. Atesa una comprensió àmpliament compartida sobre la tasca del govern (és a dir, que el govern té la responsabilitat de fer possible que les persones puguin dur una vida digna i mínimament feliç), se’n desprèn que un ordre polític decent ha d’assegurar a tots els ciutadans i ciutadanes com a mínim el nivell llindar d’aquestes deu capacitats centrals:
- Vida. Poder viure fins al final una vida humana de durada normal; no morir prematurament ni abans que la vida sigui tan limitada que ja no valgui la pena viure-la.
- Salut corporal. Poder gaudir de bona salut, inclosa la salut reproductiva; estar adequadament nodrit; disposar d’un habitatge adequat.
- Integritat corporal. Poder moure’s lliurement d’un lloc a un altre; estar protegit contra agressions violentes, incloses l’agressió sexual i la violència domèstica; tenir oportunitats de satisfacció sexual i llibertat d’elecció en qüestions reproductives.
- Sentits, imaginació i pensament. Poder utilitzar els sentits, imaginar, pensar i raonar —i fer-ho d’una manera veritablement humana, és a dir, informada i cultivada per una educació adequada, que inclogui (però no es limiti a) la lectura, les matemàtiques i les ciències bàsiques. Poder fer ús de la imaginació i del pensament per experimentar i crear obres i esdeveniments (religiosos, literaris, musicals, etc.) que li vinguin de gust. Poder fer servir la ment de manera protegida per les llibertats d’expressió política, artística i religiosa. Poder gaudir d’experiències plaents i evitar dolors no beneficiosos.
- Emocions. Poder establir vincles amb persones i coses fora de nosaltres mateixos; estimar aquells que ens estimen i cuiden, plorar la seva absència; en general, poder estimar, enyorar, sentir agraïment i ira justificada. Que el desenvolupament emocional no l’espatllin ni la por ni l’ansietat. (Per donar suport a aquesta capacitat cal donar suport a formes d’associació humana que poden ser crucials per al seu desenvolupament).
- Raó pràctica. Poder formar una concepció del bé i reflexionar críticament sobre la planificació de la pròpia vida. (Això implica protegir la llibertat de consciència i la llibertat religiosa.)
- Afiliació. (A) Poder viure amb els altres i cap als altres; reconèixer i mostrar preocupació per altres éssers humans; participar en diverses formes d’interacció social; ser capaç d’imaginar-se en la situació de l’altre. (Protegir aquesta capacitat implica protegir les institucions que permeten i nodreixen aquestes formes d’afiliació, així com la llibertat de reunió i d’expressió política.) (B) Disposar de les bases socials per a l’autoestima i per no ser humiliat; poder ser tractat com un ésser digne, amb un valor igual al dels altres. Això implica disposicions contra la discriminació per motius de raça, sexe, orientació sexual, ètnia, casta, religió o origen nacional.
- Altres espècies. Poder viure amb respecte i preocupació pels animals, les plantes i el món natural.
- Joc. Poder riure, jugar i gaudir d’activitats recreatives.
- Control sobre el propi entorn. (A) Polític. Poder participar de manera efectiva en les decisions polítiques que afecten la pròpia vida; disposar del dret a participar políticament, i de la llibertat d’expressió i d’associació. (B) Material. Poder posseir béns (tant immobles com mobles) i tenir drets de propietat en igualtat de condicions amb els altres; tenir dret a cercar feina en igualtat de condicions amb els altres; estar protegit contra registres i confiscacions arbitràries. En el treball, poder treballar com a ésser humà, exercint la raó pràctica i establint relacions significatives de reconeixement mutu amb altres treballadors.
—Martha C. Nussbaum,
Crear capacitats. «Capítol 2, § 34».
Traducció d’Àlex Agustí-Polis.
Pots descarregar les deu capacitats en un document
Una formulació diferent de la llista de capacitats centrals pel que fa a la democràcia
Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats (2010)
Si un país vol fomentar aquest tipus de democràcia humana sensible amb les persones, una democràcia dedicada a promoure oportunitats de «vida, llibertat i cerca de la felicitat» per a cada persona, quines aptituds haurà d’inculcar en els seus ciutadans? Com a mínim, semblen fonamentals les següents:
- la capacitat de reflexionar sobre qüestions polítiques que afectin la nació, d’examinar-les, pensar-hi, discutir-les i debatre-les sense el constrenyiment de la tradició ni de l’autoritat;
- la capacitat de reconèixer els altres ciutadans com a persones amb els mateixos drets, encara que aquestes persones puguin ser diferents pel que fa a la raça, la religió, el gènere i la sexualitat; mirar-los amb respecte, com a fins en ells mateixos, no simplement com a eines que poden ser manipulades en profit propi;
- la capacitat de preocupar-se per la vida dels altres, d’entendre les conseqüències de les polítiques de tota mena en les oportunitats i experiències dels altres ciutadans i de la gent de fora del propi país;
- la capacitat d’imaginar bé una sèrie de qüestions complexes que afecten el desplegament d’una vida humana i reflexionar sobre la infància, l’adolescència, les relacions familiars, la malaltia, la mort i moltes coses més basant-se en el coneixement d’un ampli ventall d’històries humanes i no solament per les dades de conjunt;
- la capacitat de jutjar críticament els líders polítics, però amb una idea realista i fundada de les possibilitats que aquests tenen al seu abast;
- la capacitat de pensar en el bé comú del país com un tot, no solament el d’un grup local reduït;
- la capacitat de veure el propi país, al seu torn, com a part d’un ordre mundial complex en què hi ha qüestions molt diverses que requereixen una deliberació transnacional intel·ligent per a la seva resolució.
Això és un simple esbós, però si més no és una primera expressió del que necessitem.
—Martha C. Nussbaum,
Sense ànim de lucre. «Capítol 2», 44-45.
Traducció de Dolors Udina.
Pots descarregar les deu capacitats en un document
Deixa un comentari