Aristòtil (384-322 aC) va néixer a Estagira (Macedònia), fill de Nicòmac, metge del rei Amintas II. A disset anys es va traslladar a Atenes i va ingressar a l’Acadèmia de Plató, on en fou deixeble fins a la mort del mestre. Quan va deixar l’Acadèmia tenia trenta-set anys.

Després va residir tres anys a Assos, on va establir amistat amb Hermíes, que compartia amb Filip de Macedònia l’ideal d’unificar els hel·lens contra Pèrsia. En aquest període, Aristòtil va reunir un grup de seguidors platònics i va fundar la seva primera escola. Més tard, acceptà educar Alexandre, fill del rei Filip, tasca que va dur a terme fins que Alexandre ascendí al tron (342-336 aC) i inicià la seva campanya militar contra Pèrsia.

Alexandre Magne va heretar d’Aristòtil la idea d’unir els grecs: «Si la raça hel·lena pogués unir-se en un sol Estat, dominaria el món». Així i tot, Aristòtil rebutjava la fusió entre grecs i perses en un únic Imperi, ja que sempre va concebre l’Estat dins els límits de les polis greues. Alexandre, en canvi, va inaugurar una visió cosmopolita, que a Roma s’acabaria desenvolupant plenament.

Quan va tornar a Atenes, Aristòtil va fundar el Liceu (Lykeion) prop del temple d’Apol·lo Likaios, que es convertiria en un rival de l’Acadèmia. Les seves obres de maduresa recullen les lliçons que impartia al Liceu. Però després de la mort d’Alexandre (323 aC), a Atenes va renéixer l’hostilitat envers Macedònia, encoratjada pels discursos de Demòstenes. Aristòtil, vist com un estranger i acusat de macedonisme i ateisme, es va veure obligat a exiliar-se a Calcis (Eubea), on tenia una finca.

Abans de marxar, va dir irònicament que volia evitar als atenesos «un segon crim contra la filosofia», en referència a la condemna de Sòcrates. Va morir l’any següent, el 322 aC.

Ètica nicomaquea

Per saber-ne més:

Autors relacionats:

Temes relacionats:

  • Ànima
  • Substància
  • Acte i potència
  • Eudaimonia
  • Virtut
  • Animal polític
  • Sil·logisme