Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978). És doctor en filosofia per la Universitat de Girona i professor de filosofia antiga i medieval en aquesta mateixa institució. El 2011 funda Edicions de la ela geminada, on ha editat títols tant de literatura com de pensament i on es troba precisament editat un llibre que connecta amb la conferència d’avui: O no ser. Antologia de textos filosòfics sobre el suïcidi (Edicions de la ela geminada, 2015).
El 2017 va ser comissari de l’Any Bertrana. El 2019, i fins al 2021, va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes. És autor de la novel·la Totes les estacions de França (2014), que li va valdre el premi de novel·la curta Just Manuel Casero (2013) i el premi Setè Cel de Salt (2015), així com de nombrosos estudis preliminars d’obres filosòfiques. Ha traduït al català autors com Nietzsche, Vattimo, Diderot o Italo Calvino, entre altres, i ha col·laborat en mitjans de comunicació diversos.
En la seva faceta de rapsode i músic, és conegut per les seves interpretacions maratonianes com la lectura íntegra i seguida de l’Odissea d’Homer, que va dur a terme en 15 hores, i també l’execució en solitari i durant 20 hores de l’obra per a piano Vexations d’Erik Satie. Així com per haver recitat l’Ursonate de Kurt Schwitters, el poema fonètic més imponent de la història.Els darrers anys ha publicat introduccions de filòsofs (d’Aristòtil, de Sant Agustí, de Plotí, entre d’altres) per a una col·lecció d’RBA. El 2019 publica l’opuscle L’avarícia dins la sèrie «Pecats capitals». El seu llibre més recent és De què parlem quan parlem d’ètica? (2023) que li va valdre el premi de divulgació científica Humbert Torres.
De què parlem quan parlem d’ètica? (2023)
Fragment. Immanuel Kant: «Oh, és que si tothom fes el mateix…»