Adaptat del treball Filosofia visual a l’institut: L’assoliment de competències interpersonal en l’àmbit de cultura i valors
que va mèreixer el 40è premi de Filosofia Arnau de Vilanova
En l’obra Filosofia a l’escola, de Matthew Lipman, Ann Margaret Sharp i Frederick S. Oscanyan, considerada un dels llibres més rellevants quant a la presentació del projecte de Philosophy for Children (P4C), apareix la «comunitat de recerca» (community of inquiry) com a condició necessària perquè hi hagi diàleg filosòfic. En les següents línies en farem una consistent presentació per tal de mostrar-ne el seu fonament teòric i també les seves potencialitats.
Una comunitat de recerca és una agrupació de persones —infants o joves en el nostre cas— que es basa en una solidaritat intel·lectual i afectiva i on els membres es reconeixen els uns als altres com a persones i com a interlocutors vàlids per avançar en el coneixement i la recerca de manera que generi millora en el grup i en cadascun dels individus que el componen.
Irene de puig, Fer filosofia a l’escola (2012)
La comunitat de recerca, segons la perspectiva de la psicologia cognitiva o social —com la de George Herbet Mead i Lev Vigostski—, estimula l’alumnat a pensar i actuar en uns nivells més alts dels que aconseguirien si actuessin individualment. La seva justificació és que «el pensament és la interiorització del diàleg» i que «l’aprenentatge és un procés social» en què els participants per imitació i interacció «som capaços de construir coneixement, sentiments i valors».
La comunitat fomenta actituds positives i n’evita de perjudicials
No obstant això, per tal d’aconseguir convertir la classe en una comunitat de recerca ens cal el compromís de tothom respecte el seguiment de les normes, els procediments que la totalitat del grup investigador estableixi i les tècniques fiables de recerca. Aquesta mesura evita actituds prepotents, d’intolerància, de manca d’atenció i l’egocentrisme. L’actitud contrària, la d’entendre i valoritzar la comunitat de recerca, diria Lipman i companyia, passa perquè els joves «interioritzin les regles, el rol i el significat» de la comunitat. I per últim també cal que dins la comunitat de recerca hi hagi tant absència de prejudicis com respecte mutu entre l’alumnat i entre l’alumnat i el professorat.
El consens i la cooperació en la formació de la comunitat
Relacionat amb aquest darrer aspecte també hi ha la positiva acció de consensuar de forma assembleària les normes amb tot el grup. Aquest fet permet que tothom no només se senti part del grup sinó que també es comprometi al seu compliment, perquè la comunitat comparteix uns mateixos objectius, normes, valors i costums i, també, l’esforç per assolir-los. La comunitat també comparteix la consciència de grup, la cohesió, l’afectivitat mútua i el reconeixement social davant dels altres grups.
De fet, semblaria sensat que dir que si una classe de joves a la secundària convertida en una comunitat de recerca trobessin l’oportunitat de parlar i d’escoltar-se mútuament amb respecte, ja es comprometen voluntàriament al diàleg. Així, perquè hi hagi un bon funcionament de la comunitat de recerca que constituïm amb el grup-classe cal que hi hagi correcció (o raonabilitat, que diria Lipman) tant pel que fa al rigor argumentatiu com pel que fa al to de les intervencions en què no hi ha d’haver agressions ni físiques ni verbals. La comunitat és, doncs, una proposta comuna de cooperació i cura entre iguals.
Una mesura universal d’atenció a la diversitat
La comunitat de recerca pot ser entesa àdhuc com una mesura universal d’atenció a la diversitat dins de l’aula, atès que fomenta l’aprenentatge cooperatiu i el treball en petits grups. A més, en l’actualitat, la conversió de l’aula en una comunitat de recerca pot suposar una millora en la intel·ligència per l’alumnat. També s’ha concretat que la comunitat de recerca seria una mesura que promociona la convivència, segons el Consell d’Europa.
L’alumnat és part activa de la descoberta
Com que el coneixement és fal·lible, l’objectiu d’una comunitat de recerca a l’aula no és trobar un fonament absolut de coneixement ni una veritat absoluta. L’objectiu de la nostra comunitat serà permetre que l’alumnat participi del seu aprenentatge a través de la descoberta, la problematització, la curiositat i l’exploració i no pas amb la memorització d’un producte ja acabat. Es tracta, com afirma Irene de Puig, de posar a «l’alumnat en una situació que obri un diàleg i permeti el desenvolupament de les seves habilitats intel·lectuals».
No només es desenvolupen les habilitats intel·lectuals
Si bé tot el programa de P4C està molt centrat en el desenvolupament de les habilitats intel·lectuals, aquestes no es poden destriar de les socials ni de les emocionals. Per això mateix, Lipman formula la capacitat de pensament com a multidimensional. Així, una comunitat de recerca com la que hem fonamentat anteriorment pot produir en els factors sociabilitzadors, emocionals i intel·lectuals del nostre alumnat les següents millores:
Bibliografia
- De Puig, I. (2012). Fer filosofia a l’escola. Vic: Eumo editorial.
- Gómez Pérez, M. (2016). «Introducción». Matthew Lipman. El lugar del pensamiento en la educación (9-12). Barcelona: Octaedro editorial.
- Lipman, M., Sharp. A.M i Oscanyan, F.S. (1991). Filosofia a l’escola. Vic: Eumo editorial.
- Nomen, J. (2016). El nen filòsof. Barcelona: Arpa editors.
3 comentaris
3 retroenllaços