La majoria de gent preferiria morir abans que pensar. De fet, molta gent ja ho fa.
Bertrand Russell, L’ABC de la relativitat (1925)
Per què cal ensenyar a pensar?
En un món d’emotivisme destraler, notícies enganyoses i infoxicació, com el nostre, pensar és l’única defensa que tenim contra la manipulació, l’emotivisme desmesurat, la confusió de les fal·làcies i els heurístics que —massa sovint— esdevenen biaixos cognitius. En realitat, hauria de substituir —tal com tractaré en aquest escrit— el terme «pensar» per «pensar de manera competent». En tot cas, en diguem com en diguem, és innegable que pensar és una necessitat. Ho era quan proveïa de supervivència als nostres avantpassats de les cavernes i ho és ara que ens toca emprar-lo per afrontar reptes i problemes de la vida moderna.
El pensament no només és totalment necessari per prendre decisions reeixides a la vida i pel desenvolupament humà, sinó que també ens ajuda a esdevenir persones crítiques i creatives. Ens proporciona adaptabilitat i aprofundiment en un món que tot i que ens envolta, no és gens fàcil de copsar. Ens fa comprendre idees i conductes, pensar sobre com pensem i ens permet planificar el futur, tot i que de vegades aquest escapi al nostre control.
En el cas dels joves, també sabem que pensar de manera òptima afavoreix l’autoimatge i la motivació per aprendre, atès que l’alumne que sap quines estratègies li cal aplicar en cada moment progressa, tant en els estudis com en la vida. La ciència cognitiva també ha constatat que aplicar les estratègies de les destreses i les rutines de pensament, així com haver adquirit hàbits de la ment, representa una millora substancial de l’aprenentatge de continguts —que es veu reflectit en els resultats dels exàmens— i en una millora de la reflexió escrita.
Fomentar el pensament també té incidència positiva en altres aspectes de la vida, com ara la professionalitat i la política. Perquè si des de la més tendra infantesa eduquem l’alumnat amb la competència de pensar sobre el fet de pensar: aprendre a pensar i pensar per aprendre, aconseguirem ciutadans de ment oberts i ètics que participaran en una societat més democràtica.
La cita del matemàtic i filòsof Bertrand Russell que encapçala aquest text té part de raó. Però caldria matisar-la. Perquè, de fet, el que no fem els humans és deixar de pensar. El científic cognitiu George Lakoff relata l’anècdota que si se’ns demana que no pensem en un elefant, ens ve al cap un paquiderm de llarga trompa. Per tant, tothom té la capacitat de pensar, però no tothom té la capacitat de pensar de manera reeixida. I el mateix passa amb un gruix important d’alumnat: que pensa, però no sempre pensa de manera rigorosa ni amb prou atenció.
Podem ensenyar a pensar?
Sempre he considerat que una de les nostres missions com educadors és ensenyar a pensar amb correcció. Fomentar l’eina més poderosa de la qual disposa l’alumnat: el pensament propi. Com a docents, mai ens hem de dedicar a ensenyar què els cal pensar, sinó com han de pensar. Si educar vol dir posar el nostre granet perquè els joves d’avui puguin enfrontar-se als reptes inimaginables del demà, caldrà que ens assegurem de treballar amb l’alumnat la racionalitat, la creativitat i l’ètica de la cura.
En el meu dia a dia, no són pocs els alumnes que no consideren detingudament les conseqüències, ni d’una pregunta acadèmica ni dels seus actes. N’hi ha d’altres que tampoc valoren correctament les situacions, siguin aquestes de la vida real o del simulacre social que és el centre educatiu on estudien. Per això ens cal ensenyar-los a pensar de manera eficaç i aplicant diversos pensaments, però què volem dir exactament amb pensar de manera eficaç? I com s’aconsegueix, això? Amb les següents propostes i eines:
Abans o després de consultar les propostes, també pots informar-te sobre el marc teòric que recolza les propostes de l’article anterior:
Conclusió: Nou principis bàsics per ensenyar a pensar
A tall de conclusió de l’article i per fer notar que el desenvolupament es troba més a l’abast del que molts docents creuen, presento un petit resum de nou principis bàsics que ens ajudaran a ensenyar a pensar. Aquests principis —que parteixen de l’article The Nine Basics of Teaching Thinking de David Perkins i Robert J. Swartz, que va ser traduït i adaptat en diverses publicacions a INED21 per Paulina Bánfalvi Kam i José Blas García Pérez.
Principi bàsic 1: Ens cal millorar el nostre pensament perquè, per defecte, el pensament humà tendeix a ser poc curós, estret de mires, mandrós i enrevessat. A més, no ens cal cap mena de recurs tècnic.
Principi bàsic 2: Millorar el nostre pensament depèn d’una millor organització. El fet de cultivar de forma explícita l’ús d’organitzadors verbals i gràfics (tant si ja els coneixen com si no) és una gran ajuda per als estudiants.
Principi bàsic 3: Per infusió hem d’entendre treballar de forma directa i explícita els processos de pensament amb el contingut curricular. Així, millorem la qualitat del pensament dels nostres estudiants i alhora tenim evidències que adquireixen el contingut curricular amb més profunditat i comprensió.
Principi bàsic 4: El desenvolupament del pensament requereix cultivar les habilitats de l’alumnat, els processos i les disposicions. Cal aplicar un enfocament complet que comprengui la diversitat d’aquests tres aspectes.
Principi bàsic 5: L’atenció explícita al pensament (mitjançant els organitzadors del pensament verbal i gràfic, la discussió, la reflexió, etc.) durant l’aprenentatge del contingut és clau per fer que els estudiants siguin competents com a usuaris conscients d’aquesta millora del pensament, aplicant-lo en diversos contextos, més enllà de l’àmbit curricular.
Principi bàsic 6: Desenvolupar la metacognició és una faceta important de l’ensenyament del pensament. És especialment desitjable cultivar la metacognició de nivell superior que es dona quan l’alumne realitza un examen crític i una revisió creativa de les seves estratègies de pensament.
Principi bàsic 7: Una part important de les millors maneres de pensar és cercar millors maneres de pensar, cal temps d’experimentació (abraçar les possibilitats) i generalitzar i pensar analíticament sobre aplicacions possibles (fer ponts).
Principi bàsic 8: El desenvolupament d’habilitats i processos de pensament, mitjançant l’ensenyament del contingut curricular, ha de ser prou freqüent i divers que permeti a l’alumnat construir, consolidar i també aprofundir sistemàticament en la comprensió del contingut.
Principi bàsic 9: Cal que els centres educatius i els educadors es comprometin amb un procés continu de formació personal per tal d’aplicar la no gens fàcil infusió.
Deixa un comentari