Ana Garriga (Salamanca, 1989) i Carmen Urbita (Madrid, 1989) es van conèixer quan van començar el doctorat a la Universitat de Brown. Les unia la seva passió per les monges dels segles XVI i XVII. I el 2020 van començar l’aventura de fer un pòdcast juntes, Las hijas de Felipe, amb la premissa que tot el que us ha passat ja li havia passat a algun personatge del barroc, és a dir, del segle XVI o XVII. L’assaig, en el sentit més montagnià, d’Instrucciones de novicias continua aquesta asseveració però ho fa exclusivament amb les dones que es trobaven en convents en aquest període, les revitalitzades monges.

A les mateixes autores no se’ls escapa l’estètica nuncore que estem vivint fruit de l’heteropessisme de la nostra època i que trobem «en los desfiles de The Row, la marca de moda de las gemlas Olsen; en las fotos de Rihanna retratada com una monja acalorada por Nadie Lee Cohen para Interview Magazine, en el nuevo camina de santidad emprendido por Rosalía y en los memes que te manda tus amigas bromeando sobre la posibilidad de dejarlo todo para mudaros juntas a un convento.» (p. 41)

Títol: Instrucciones de novicias
Autores: Ana Garriga i Carmen Urbita
Editorial: Blackie Books
Any de publicació: 2026
Puntuació: ⭐⭐⭐⭐

Tot i que aquest és un llibre que té un target molt mil·lenial, cultureta i lèsbic per les referències a la cultura pop i els fenòmens d’Internet de l’última dècada, la formació universitària en literatura de les autores i les seves experiències i descobriments personals, Ana Garriga i Carmen Urbita saben transmetre molt bé la idea de la saviesa pràctica de les monges del s. XVI i XVII, i connectar-la també a les seves aventures i desventures.

La saviesa pràctica de les monges del s. XVI i XVII

  1. La importància de fer comunitat al convent (i tenir-hi amigues particulars, que podrien ser amigues i alguna cosa més).
  2. El fet que la queixa i el plor puguin ser grans catalitzadors dels problemes polítics i personals, si és que són coses diferents.
  3. La idea que tot i que els diners no fan la felicitat, ajuden ajuden a fundar i constituir la comunitat, i que val més no estirar més el braç que la màniga.
  4. També analitzen el dejuni de les monges i les santes per establir que travessa totes les dones, encara que sigui per motius diversos.
  5. El plor, tot i que és una exhibició (i amb les xarxes socials encara s’ha vist agreujat), també pot ser necessari perquè et vegin.
  6. Una altra interessant aportació és la secció que dediquen a l’exorcisme, que de manera psicoanalítica volen determinar si no seria res més que el desconeixement dels nostres dimonis, dimonis que si els posem nom i els entenem podem començar a apaivagar.
  7. Finalment, un darrer aprenentatge vital és que quan algú poderós impedeix que la paraula transformi la realitat política, val més guardar silenci, tal com les monges feien.