Misèria de Joan Bodon

Dins una cort plena de fems

un noi carregava el carro.

Em recordo d’aquesta casa,

tota esquerdada de dalt a baix.

Entre el pou i el paller

hores podentes de fatiga.

Una dona negra, perduda,

brandava un calderet qualsevol.

Una truja mare, marrana,

feia un llarg pipí.

Clamor de l’Austre* dins les planes,

expansió dels castanyers,

¿per què sonaven les campanes?

¿per a qui s’erigeixen els campanars?

[Les vaques observaven la merda,

es recorden de l’Aubrac,

del país on hi havia tanta herba

i d’on es feia pas el blat.]**

Dins una cort plena de fems

un noi carregava el carro.

*Autan

** Aquesta part no surt al llibre original