Primera edició (curs 25-26)
Grans qüestions de la filosofia moral i política
En aquesta primera edició, hem explorat les principals teories del camp de l’ètica i de la filosofia política.
- Documentació. Programa del curs
- Documentació. Bibliografia essencial
Tema 1. Una introducció a la filosofia moral, l’ètica i la filosofia política
En aquesta primera sessió, hem tractat de la filosofia moral, l’ètica i la filosofia política. En primer lloc, hem distingit l’ètica de la moral per comprendre en el fet que consisteix cadascuna, tot i que en el llenguatge col·loquial emprem els mots com a sinònims. Amb la distinció també hem plantejat quina és l’àrea d’estudi de la filosofia moral així com de l’ètica. En segon lloc, hem començat a considerar en què consisteix la filosofia moral i l’ètica. En tercer lloc, hem explicat en què consisteix la filosofia política.
- Teoria. Una introducció a la filosofia moral, l’ètica i la filosofia política
- Conte. «Els qui se’n va d’Omelas» (1973) dins de Les dotze direccions del vent d’Ursula K. Le Guin
- Taula comparativa. Algunes distincions entre ètica i moral
- Vídeo. El comportament moral en els animals de Frans de Waal
- Fragment. La filosofia política és la investigació sobre la naturalesa, les causes i els efectes del bon i el mal govern (David Miller)
Tema 2. L’ètica deontològica
El projecte de l’ètica kantiana consisteix a descobrir una moral pura i universal (“metafísica dels costums”). La llei moral és objectiva i obliga a tothom; en canvi els sentiments només mostren que reconeixem el deure, però no són el fonament de la moral. En aquesta sessió, hem tractat dels principals ingredients de la deontologia: bona voluntat, l’actuació pel deure, l’imperatiu categòric i també l’autonomia.
- Teoria. Ètica deontològica / deontologia (en construcció)
Aprofundim en algunes qüestions de la deontologia
El primer imperatiu categòric
- Categorització. Tres tipus de contradiccions en la primera formulació de l’imperatiu categòric (Christine Korsgaard)
El segon imperatiu categòric
- Fragment. ¿No és el mateix la segona formulació de l’imperatiu categòric que la regla d’or? (Michael Sandel)
La mentida
En una seqüència força inicial de la pel·lícula del 2015 Irrational Man de Woody Allen, el seu protagonista, el professor de filosofia continental Abe Lucas, crítica la filosofia d’Immanuel Kant per la seva confiança absoluta en la raó com a guia moral, amb l’exemple del deure a dir la veritat segons els seus principis morals racionals i universals. Lucas considera que l’ètica kantiana, amb la insistència en l’actuació pel deure i els imperatius categòrics, ignora la dimensió existencial de l’ésser humà: la irracionalitat, l’angoixa i l’absurd que formen part de la vida real.
En la pel·lícula del 2009 The Invention of Lying (‘Increïble però fals’), escrita i protagonitzada per l’humorista Ricky Gervais, ens transportem en un món en què els humans són incapaços de mentir: tothom diu sempre exactament el que pensa, sense filtres ni enganys. Aquest univers recorda, d’una manera irònica, el que Immanuel Kant anomenaria el «regne dels fins», és a dir, una comunitat racional en què les persones es relacionen segons principis universals i no utilitzen mai la mentida com a instrument. Tanmateix, el film mostra també el costat absurd i cruel d’aquesta situació: la sinceritat absoluta provoca humiliacions constants i manca total de tacte. Sembla suggerir que una societat sense mentides no seria necessàriament millor a nivell moral. I en algunes ocasions, potser menys humana i tot.
La veracitat
En diversos textos (que trobareu recollits en els fragments entre la disputa de Immanuel Kant i Benjamin Constant de sota), Kant empra els següents arguments contra l’ús de la mentida i a favor de la veracitat en tot moment.
- Contradicció en la universalització: si la mentida fos una llei universal, les promeses i la confiança deixarien d’existir.
- Deure moral absolut: la veracitat és un mandat incondicionat de la raó, independent de les conseqüències.
- Danya la base del dret i dels contractes: mentir fa perdre credibilitat a les declaracions i posa en risc l’ordre jurídic.
- Danya la humanitat: la mentida perjudica la confiança general entre persones. A més, la mentida degrada la persona a qui hem mentit i la converteix en una simple aparença d’humà.
- Atempta contra la dignitat pròpia: mentir és contrari al deure de sinceritat que tothom té envers a si mateix.
- Implica responsabilitat per les conseqüències: qui menteix pot ser responsable dels efectes que se’n derivin. Mentre que qui diu dir la veritat com que ja compleix amb un deure absolut no és responsable dels efectes, atès que la moralitat kantiana depèn de la bona voluntat, no de les conseqüències.
Una pràctica per identificar els elements de la deontologia
- Pràctica. Per què Adolf Eichmann no era kantià?
Tema 3. L’utilitarisme
Pendent
El dilema del tramvia a la sèrie The Good Place (2017) creada per Michael Schur
El problema del tramvia va ser introduït per Philippa Foot l’any 1967 en l’article «The Problem of Abortion and the Doctrine of Double Effect» (‘El problema de l’abortament i la doctrina del doble efecte’), on plantejava el cas d’un tramvia fora de control que podria desviar-se per salvar cinc persones encara que això impliqui la mort d’una altra.
Posteriorment, Judith Jarvis Thomson va reprendre aquest experiment mental i en va proposar diverses variants a l’article del 1976 «Killing, Letting Die, and the Trolley Problem» (‘Matar, deixar morir i el problema del tramvia’), entre les quals el conegut cas del trasplantament, en què un cirurgià podria matar una persona sana per salvar cinc pacients.
Un exemple del sacrifici utilitarista
La pel·lícula Seven Pounds (‘Set ànimes’) del 2008, dirigida per Gabriele Muccino i protagonitzada per Will Smith, es pot interpretar com una història amb una lògica clarament utilitarista. El protagonista, Ben Thomas, provoca accidentalment un accident de trànsit en què moren set persones. Després d’aquesta tragèdia, decideix dedicar la seva vida a reparar el mal que ha causat ajudant set persones diferents, a les quals donarà òrgans o canviarà la vida d’alguna manera decisiva. El seu objectiu és que del mal que ha provocat en resulti, finalment, més bé que mal.
Aquest plantejament recorda el principi central de l’utilitarisme, desenvolupat per filòsofs com Jeremy Bentham i John Stuart Mill. Segons aquesta teoria moral, l’acció correcta és aquella que produeix la màxima felicitat o el màxim benestar per al nombre més gran de persones (principi d’utilitat). En aquest sentit, la decisió del protagonista d’oferir la seva vida perquè altres puguin viure respon a un càlcul moral que prioritza el resultat global de les accions: si una mort pot salvar diverses vides, el balanç final de benestar pot considerar-se positiu.
A la pel·lícula, el protagonista assumeix aquesta mena de càlcul moral quan decideix sacrificar-se per donar els seus òrgans i salvar diverses persones. D’aquesta manera, una sola vida —la seva— permet millorar o salvar la vida d’uns quants individus. Segons Mill, l’utilitarisme no és una ètica del màrtirs, per tant, en cas de sacrificar-se cal assegurar-se, com fa en Ben, que el sacrifici es faci segons el principi d’utilitat.
Finalment, el projecte del protagonista també mostra una concepció gairebé comptable de la moral: set morts provocades per ell mateix haurien de ser compensades amb set vides salvades. Aquesta idea de compensar quantitativament el mal amb el bé reflecteix una manera d’entendre la moralitat molt pròxima al càlcul utilitarista, en què el valor d’una acció es determina pel balanç final de conseqüències positives.
Un contraexemple de la imparcialitat utilitarista
El llibre Sophie’s Choice (‘La decisió de Sophie’) de William Styron, publicat el 1979, explora en profunditat el trauma i la culpa de Sophie després de la seva decisió tràgica a Auschwitz en què es veu obligada decidir a quin dels dos seus fills salvarà la vida. El 1982, Alan J. Pakula en va fer una adaptació cinematogràfica amb l’actriu Meryl Streep en el paper principal de Sophie Zawistowska.
La decisió que pren Sophie és el que el filòsof Joan-Carles Mèlich en diu una «decisió tràgica». Perquè no pot ser un simple no és un simple càlcul moral, sinó una confrontació amb la finitud, la vulnerabilitat i el sofriment que inherentment té la vida humana. Per a Mèlich, la vida és sempre fràgil i imprevisible, i l’ètica emergeix precisament enmig d’aquesta tragèdia de viure, no com una aplicació de normes abstractes sinó com una resposta profunda al dolor i a la contingència de les situacions límit.
No hi ha cap resposta en la possible decisió de Sophie que sigui estrictament utilitarista perquè parteix d’una situació en què no és possible que l’acció maximitzi la felicitat del màxim nombre (principi d’utilitat). Per tant, la seva tria sempre serà traumàtica, imposada i emocional, i qualsevol opció li causarà un sofriment immens. A banda, que trenca amb la volguda imparcialitat utilitària que formula Bentham. Sí que hi ha un aspecte utilitarista en l’acció final de Sophie en la mesura que cerca minimitzar el mal total dins d’una situació extrema: salvar almenys un fill significa preservar una vida i reduir el dany global.
Tema 4. L’ètica de la virtut
Pendent
Tema 5. El liberalisme polític
Pendent
Tema 6. La teoria de la justícia com a equitat
Pendent
Tema 7. El llibertarisme
Pendent
Tema 8. El comunisme
Pendent
Tema 9. El republicanisme
Pendent
Tema 10. L’ètica de la cura
Pendent
- Pràctica. Lawrence Kolhberg i els estadis morals
Tema 11. La teoria de les capacitats
Pendent
Tema 12. L’anarquisme
Pendent