Si ja tens clar en què consisteix un Cafè filosòfic i vols saber en què consisteix el Cafè filosòfic de Girona, continua llegint.
Què és el Cafè filosòfic de Girona?
El juny de l’any 2024 vam fer la primera trobada del Cafè filosòfic de Girona, un espai de trobada per reflexionar conjuntament qüestions filosòfiques. El Cafè no és un debat, tot i que s’hi poden confrontar idees. Tampoc és una mera tertúlia de bar perquè té un interès exploratori filosòfic. El Cafè consisteix a indagar una qüestió de manera comuna amb les eines de la filosofia, que són els arguments.
Qui hi pot assistir?
Qualsevol persona que tingui almenys setze anys i passió per la reflexió pot inscriure-s’hi, no calen coneixements previs, ni acadèmics ni filosòfics. No hi ha edat màxima per participar, com tampoc adhesió a cap ideologia política concreta ni encara menys promulguem cap creença religiosa específica.
Quan i on ens trobem?
Normalment, les trobades dels Cafès són un parell de cops al mes.
L’horari de les trobades sempre és a les 18:30.
En dimecres
Les trobades en dimecres sempre seran a la Taverna d’El Foment (carrer dels Mercaders, 13, 17004 Girona).
10 de setembre de 20258 d’octubre de 202510 de desembre de 2025-
14 de gener de 2026 4 de febrer de 20264 de març de 2026- 8 d’abril de 2026
- 6 de maig de 2026
- 3 de juny de 2026
- 1 de juliol de 2026
En dijous
Les trobades en dijous sempre seran al Somia Vins i Llibres (carrer del Pou Rodó, 21, 17004 Girona).
18 de setembre de 2025-
23 d’octubre de 2025 20 de novembre de 202527 de novembre de 2025 4 de desembre de 202519 de febrer de 2026- 19 de març de 2026
- 16 d’abril de 2026
- 18 de juny de 2026
- 16 de juliol de 2026
Març de 2026
- dijous, 19 de març de 2026 (Somia Vins i Llibres)
Abril de 2026
- dimecres, 8 d’abril de 2026 (Taverna d’El Foment)
- dijous, 16 d’abril de 2026 (Somia Vins i Llibres)
Maig de 2026
- dimecres, 6 de maig de 2026 (Taverna d’El Foment)
Juny de 2026
- dimecres, 3 de juny de 2026 (Taverna d’El Foment)
- dijous, 18 de juny de 2026 (Taverna d’El Foment)
Juliol de 2026
- dimecres, 1 de juliol de 2026 (Taverna d’El Foment)
- dijous, 16 de juliol de 2026 (Taverna d’El Foment)
Com m’inscric a les trobades?
Abans de venir a un Cafè, escriu-nos un correu a cafe@escoladefilosofia.cat amb el teu número perquè així t’afegim al grup de WhatsApp.
Si ja formes part del grup, quan es creï un nou esdeveniment ja t’hi podràs inscriure. Obre l’aplicació de WhatsApp > clica la icona Comunitats > clica Cafè filosòfic de Girona> clica la icona del grup (és blanca amb lletres negres i la trobaràs a la diagonal superior esquerra) > clica Esdeveniments. Llavors et sortiran tots els esdeveniments: propers i anteriors (Imatge 1).
Imatge 1. Llistat dels esdeveniments passats i futurs al grup de WhatsApp
Fes clic a l’esdeveniment al qual et vulguis apuntar, en l’exemple cliquem l’esdeveniment que hi hagi, que és el «Cafè filosòfic (18/09/24)» (Imatge 1). Un cop obert l’esdeveniment, podràs consultar quants participants han marcat que «Hi assistiran» (Imatge 2).
En l’exemple (Imatge 2), d’una trobada del Cafè del 18 de setembre, tenim 9 persones que «Hi assistiran». Per tant, encara quedarien 3 llocs lliures. A més, 2 persones que s’havien apuntat, han marcat que «No hi poden assistir». En aquest cas, si volguessis venir, et caldrà marcar que hi assisteixes.
Imatge 2. Exemple d’un esdeveniment el 18 de setembre en el grup de WhatsApp
I si al final no puc venir?
Si finalment no poguessis assistir, et caldrà marcar que no vens a l’esdeveniment, com més aviat millor. D’aquesta manera, algú altre podrà aprofitar la teva plaça perquè veurà que deixes una plaça lliure, atès que aleshores ja apareixeràs al llistat de «No hi poden assistir».
Com funciona?
A principis de setembre, anunciarem el calendari de trobades del curs acadèmic vigent a la secció Pròxim Cafè filosòfic (que podeu clicar més amunt). Podeu venir a totes les trobades que desitgeu, però us heu d’apuntar a les trobades en el nostre grup de WhatsApp.
Abans de la trobada
Per apuntar-vos al grup de WhatsApp, cal que ens envieu un correu a cafe@escoladefilosofia.cat amb el número mòbil, així podem afegir-vos al grup de WhatsApp. Si ja formeu part del grup, podeu marcar que assistireu, així ens ajudeu a tenir una bona previsió del nombre de participants de la trobada.
Durant la trobada
No et cal pagar entrada, però sí que caldrà que facis una consumició a l’establiment.
El dinamitzador del Cafè filosòfic explicarà breument en què consisteix la trobada: quines són les normes bàsiques i les actituds filosòfiques necessàries.
Després, com a exercici democràtic, els participants proposaran preguntes per fer una recerca filosòfica. El grup n’hauran d’escollir una (en cas d’empat o dificultat en la tria, decidirà el dinamitzador). La persona que hagi proposat la pregunta triada farà una breu explicació de l’estat de la qüestió (i podrà fer les conclusions, quan acabi la sessió).
Tot seguit, els participants començaran a contestar-la amb raonaments i prenent en consideració el que han dit els altres quan contestin la pregunta en qüestió. Es tracta, per tant, de reflexionar sobre una qüestió i de fer-ho en grup. El funcionament d’un Filocafè consisteix, segons Sautet, en «un intercanvi incessant d’arguments més o menys sòlids, sostinguts per exemples més o menys rellevants destinats a trobar posicions més o menys precipitades».
Finalment, el dinamitzador (o la persona que hagi proposat la qüestió a tractar, si ho desitja) farà una conclusió final recollint les qüestions tractades en la sessió.
Els resums dels Cafès filosòfics de Girona
Els testimonis del Cafè filosòfic de Girona
Després de temps de rodatge amb el Cafè filosòfic de Girona, inaugurem una secció de testimonis. Es tracten de cròniques breus, relats o opinions que els participants han fet de les sessions. Un recull de l’esperit de la trobada i un resum dels arguments presentats. En definitiva, una evidència que qui participa en els Cafès hi arriba amb poques preguntes i en surt amb moltes més.
El primer testimoni
La Júlia, que era estudiant de segon de batxillerat a l’institut Pere Alsius de Banyoles, va escriure aquesta crònica sobre una trobada del Cafè.
És morta la filosofia? Utilitat i menysteniment
El passat dimecres vaig assistir a una nova edició del Cafè filosòfic de Girona. La qüestió que va centrar la trobada va ser tant punyent com provocadora: «és morta la filosofia?». Un interrogant que, lluny de tancar-se amb una resposta clara, va obrir la porta a un ampli ventall de perspectives i reflexions.
Per començar, es va destacar la utilitat de la filosofia com una eina essencial per pensar bé. Es va dir que la filosofia ens ajuda a descobrir nous enfocaments i a viure amb consciència, obrint-nos a la possibilitat de qüestionar la nostra manera de viure. En aquest sentit, més que una disciplina acadèmica, la filosofia es va entendre com una actitud vital i una pràctica diària de l’individu.
Una altra veu va defensar que la filosofia, tot i tenir una gran importància, és avui un «joc deteriorat» a causa del capitalisme. Aquest sistema, enfocat en el consum i la productivitat, ha desplaçat l’acte de pensar profundament. Tot i això, la mateixa persona va expressar un cert optimisme: en un futur dominat per màquines i intel·ligències artificials, potser la filosofia reviurà i esdevindrà imprescindible per a la condició humana.
També es va proposar una visió més essencialista: la filosofia és innata, ha existit sempre, i es manifesta en les converses quotidianes, en l’intercanvi d’opinions, idees i sensacions. Tanmateix, es va observar amb preocupació que avui és difícil practicar-la plenament, ja que vivim en una societat cada cop més individualista, on la gent s’enclaustra en el seu propi món sense escoltar els altres. Aquesta desconnexió genera una manca d’interès i de coneixement compartit.
Un altre participant va plantejar que el desenvolupament de la filosofia està actualment bloquejat per les xarxes socials i els mòbils. Els temes que s’hi tracten acostumen a ser superficials i consensuats, cosa que impedeix una investigació més profunda i personal. La filosofia requereix temps, espai i voluntat d’endinsar-se en el que és desconegut, i això sovint no encaixa amb la immediatesa i la simplificació de les plataformes digitals.
Una aportació interessant va ser la idea que la filosofia sovint es percep com una activitat elitista, reservada per a uns pocs. Aquesta imatge frena moltes persones a l’hora d’apropar-s’hi. Tot i que es va negar que hagi de ser elitista, també es va defensar que no cal «rebaixar el nivell», sinó trobar maneres d’atraure més gent que s’atreveixi a filosofar.
També es va criticar la institucionalització de la filosofia, a la qual es va atribuir part de la seva mort aparent. Quan es converteix en matèria reglada, avaluada i obligatòria, pot perdre la seva essència oberta i provocadora. Es va plantejar, de fet, si la filosofia i la història de la filosofia són realment la mateixa cosa, o si confondre-les pot matar l’esperit viu del pensament lliure.
Cap al final de la sessió es va obrir un nou debat: «la filosofia ens fa persones més democràtiques?». Una persona va respondre negativament, argumentant que la veritat filosòfica sovint neix fora de la democràcia, i que moltes escoles de pensament no són ni flexibles ni obertes. Per contra, una altra opinió va defensar que sí, que la filosofia és una eina de resistència davant el capitalisme, que busca ciutadans obedients i poc crítics. Pensar, dialogar i qüestionar són actes revolucionaris i, en aquest sentit, la filosofia és una aliada de la democràcia. En definitiva, el Cafè filosòfic va servir per constatar que la filosofia potser no és morta, però sí menystinguda. La seva veu ressona encara entre aquells que es pregunten, que dubten, que escolten.
Potser la filosofia no necessita estar viva en les institucions per estar viva en nosaltres. I mentre hi hagi algú que es pregunti pel sentit de la vida, pel bé, per la justícia o pel pensament mateix, la filosofia continuarà bategant.
—Júlia Bermejo Guilà, 30 d’abril de 2025
El segon testimoni
En Marcel, artista polifacètic i aficionat a la filosofia, durant una entrevista per al programa Converses a la brava ens parla de la seva experiència al Cafè filosòfic de Girona.
—Marcel Rueda, 30 de juliol de 2025
Els organitzadors de les trobades
Àlex Agustí-Polis (Girona, 1991). Filòsof polític de formació; docent de llengües estrangeres i de la filosofia, de professió. Condueix el Club de lectura de filosofia de la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola i és formador de Casa de Cultura, dels cursos Club Fer filosofia i Club Grans qüestions. També participa activament en altres iniciatives per apropar la filosofia i el pensament als joves i a la ciutadania en general, com aquest Cafè filosòfic que organitza amb en Narcís.
Narcís Nonó (Girona, 1996). Format en periodisme i apassionat pel món de la comunicació i la filosofia. Influenciat per l’Ateneu Barcelonès durant la seva etapa d’estudiant, decideix crear juntament amb l’Àlex el Cafè filosòfic de Girona, amb l’objectiu que d’oferir un espai de diàleg i reflexió.
Contacta amb nosaltres
Per a altres consultes, podeu contactar amb nosaltres a la següent adreça de correu electrònic.
Correu electrònic
cafe@escoladefilosofia.cat
Organitza
Col·labora
