Em dic: «Àlex» perquè el meu avi matern no sabia pronunciar el nom d’«Aleix», que era el nom que em volia posar inicialment la mare; «Agustí», com un dels sants pares de l’Església que no sabia què era el temps, quan li ho preguntaven, i «Polis», com la ciutat-estat on vivia aquell filòsof del qual diem que només sabia que no sabia res.
Vaig néixer l’any mil nou-cents noranta-u a la tres vegades immortal ciutat de Girona, lloc on resideixo avui dia. Duc barba malgirbada, no pas d’aquelles hipsters, sinó de les de rodamon. Perquè he viscut a Tòquio, Barcelona, els Alps suïssos, Colònia, les illes Shetland, Beijing i Manresa.
M’apassiona aprendre llengües! El català i el castellà són les meves llengües maternes. Considero que puc mantenir una conversa fluida en anglès, alemany, italià i occità, llengües que he estudiat durant molts anys. Tinc nocions molt bàsiques de japonès i quasi nul·les de xinès mandarí.
Des del 2018, treballo de professor a la secundària obligatòria, als cicles de formació professional i al batxillerat. He passat per centres del Barcelonès, el Bages, el Gironès, el Baix Empordà i la Garrotxa. Actualment, desenvolupo la meva tasca docent a l’institut Pere Alsius, de Banyoles.