Servi Mauri Honorat, també anomenat Servi Maure Honorat (Servius Maurus Honoratus) fou un gramàtic llatí actiu a finals del segle IV i inicis del segle V dC, conegut principalment pels seus comentaris a Virgili (Bucòliques, Geòrgiques i l’Eneida). Tot i no ser filòsof sistemàtic, els seus Comentarii in Vergilium conserven una gran quantitat de materials de caire filosòfic provinents de Plató, Aristòtil, els estoics, els epicuris i altres corrents hel·lenístics. En el marc de l’exegesi literària, hi integra reflexions sobre cosmologia, teologia, ètica i simbolisme religiós. El seu interès per la res divinae inclou interpretacions sobre la naturalesa dels déus, els rituals i les creences, amb un ús freqüent de l’al·legoria. També recull doctrines sobre l’ànima, la seva immortalitat i relació amb l’ordre universal. D’aquesta manera, Servi actua com a transmissor de filosofia antiga dins un comentari filològic, convertint-se en una font valuosa per conèixer la recepció i reinterpretació de pensament grec i romà a l’Antiguitat tardana.

Sigui com vulgui el lligam entre cossos celestes i homes -tan vigent en l’actualitat als horòscops-, la influència perniciosa o clement dels planetes ens ve de l’antiguitat clàssica. A mitjan segle IV, el gramàtic llatí Servi Mauri Honorat va escriure un llibre de comentaris sobre l’Eneida de Virgili (I aC) en què es repassen els caràcters dels déus-planeta: el Sol superbiós, l’avarícia de Satunr, Júpiter el golós, Mart l’iracund, Venus la luxuriosa, Mercuri corcat d’enveja i la peresa melancòlica de la Lluna. Tares del tarannà marcat pel cel que ja s’havien considerat vicis o pecats entre els contemporanis de Virgili.

Adrià Pujol Cruells, La gola,
Barcelona: Fragmenta Editorial, 45

Per saber-ne més

Autors relacionats

  • Pitàgoras
  • Plató
  • Aristòtil
  • Estoics
  • Epicur
  • Macrobi

Temes relacionats

  • Res divinae
  • Divinitats i rols de gènere
  • Misteris egipcis i religió comparada
  • Astrologia
  • Doctrines pre-socràtiques i escoles clàssiques