Categoria: Totes les entradesPàgina 1 de 6

Nova edició del Club Fer filosofia de Casa de Cultura de Girona

Torna el curs de 15 sessions Club Fer filosofia a Casa de Cultura de Girona. Els dilluns, des del 6 d’octubre de 2025 fins al 16 de febrer…

Com cal llegir un llibre de filosofia?

Llegir filosofia és una experiència única que requereix atenció tant al contingut com a la metodologia pròpia del pensament filosòfic, que es presenta en diversos gèneres com el diàleg, el tractat o l’aforisme. La filosofia ens convida a qüestionar la realitat i buscar respostes o comprensió, sovint mitjançant d’un procés lent i dialogal que demana diverses lectures: una primera per captar l’estructura, una segona per entendre la tesi i els arguments, i una tercera per avaluar críticament les idees. Aquesta manera de llegir, que combina reflexió, constància i repensament, connecta passat i present i ens integra en la recerca contínua i oberta de la veritat.

Pep Divins, lector, pastor i poeta

Pep Divins (Llobera, 1951) és un pastor i poeta del Solsonès que viu entre el món rural i la cultura literària. Autodidacta i lector voraç, ha publicat diversos poemaris i reculls d’aforismes que connecten la natura, el temps cíclic i la resistència cultural. La seva obra és un homenatge a la poesia, la solitud i la vida pausada del camp, amb un compromís clar: «Si no puc canviar el món, que el món no em canviï a mi».

De la tasca del filòsof a la filosofia com a defensa personal

Aquest article presenta la proposta filosòfica de Josep-Maria Terricabras. Lluny de definir la filosofia d’una manera única o tancada, Terricabras defensà una concepció oberta, plural i revisable de l’activitat filosòfica. La seva obra es caracteritza per un rebuig constant tant de l’essencialisme com del relativisme. La seva pràctica filosòfica se sosté en tres principis fonamentals: la claredat, el rigor i la utilitat. La seva manera d’entendre la filosofia fugia sempre de l’obscuritat innecessària i reivindicà el pensament com a defensa personal, és a dir, com una manera de comprendre millor la realitat sense reduir-ne la complexitat.

«Elogi del caminar» (2013) d’Erri De Luca

Aquest text d’Erri De Luca evoca la llibertat dels estius d’infantesa a una illa del sud d’Itàlia. En contrast amb la duresa urbana de Nàpols, l’illa esdevé espai d’alliberament físic i simbòlic: els peus descalços, el mar com a refugi, i el viatge entès com una caminada lenta i salvatge. Un homenatge a la llibertat que s’oposa als barrots i a les sabates com a metàfores de la reclusió.

«Aliances i llibres» (1950) de Mary Midgley

Primer text traduït al català d’un assaig radiofònic inèdit de Mary Midgley, escrit als anys cinquanta. Amb ironia i lucidesa, l’autora reflexiona sobre el celibat dels filòsofs, la vida domèstica i com l’aïllament ha condicionat la teoria del coneixement, tot reivindicant l’experiència femenina com a part essencial del pensament filosòfic.

Propostes i eines per desenvolupar el pensament a l’aula

Aquest text presenta propostes concretes per fomentar el pensament crític i creatiu a les aules de primària i secundària. Mitjançant destreses com desenvolupar idees creatives, crear metàfores, comparar i contrastar o analitzar les parts i el tot, l’alumnat pot aprendre a pensar millor mentre aprèn els continguts curriculars. També s’hi recullen rutines de pensament inspirades en el Project Zero de Harvard, exemples pràctics d’hàbits mentals i eines d’avaluació com portafolis, rúbriques o diaris reflexius. L’objectiu és fer del pensament una eina transversal per comprendre, decidir i créixer.

Marc teòric de l’aprenentatge basat en el pensament

L’aprenentatge basat en el pensament (TBL) situa el pensament com a eix de l’ensenyament. No es tracta només de pensar més, sinó de pensar millor. A través de destreses, hàbits de la ment i metacognició, el TBL busca formar estudiants autònoms, crítics i creatius, capaços d’aplicar el que aprenen a la vida real.

Com podem ensenyar a pensar?

Pensar no és opcional, però pensar bé s’aprèn. Aquest article defensa que cal ensenyar a pensar de manera crítica i creativa des de l’aula, i ofereix nou principis clau per fer-ho possible.

La disputa del riure, anàlisi d’El nom de la rosa

Adso recorda el seu mestre Guillem de Baskerville, un home lògic i deductiu, inspirat en Guillem d’Occam i Sherlock Holmes. La pel·lícula explora la tensió entre fe i raó, la disputa sobre el riure i la pobresa, i mostra com l’humor és clau per entendre la veritat i la humanitat.