Categoria: Totes les entradesPàgina 1 de 7
Després de temps de rodatge amb el Cafè filosòfic de Girona, inaugurem una secció de testimonis. Es tracten de cròniques breus, relats o opinions que els participants han fet de les sessions. Un recull de l’esperit de la trobada i un resum dels arguments presentats. En definitiva, una evidència que qui participa en els Cafès hi arriba amb poques preguntes i en surt amb moltes més.
A continuació, us mostrem totes les preguntes que han estat formulades en les sessions del Cafè filosòfic de Girona, però que malauradament encara no han estat reflexionades. No són mortes. O si són mortes, és possible reviure-les.
La mort de Pere Lluís Font convida a revisitar el pensament d’un dels grans introductors de la filosofia moderna i de la filosofia de la religió a Catalunya, hereu de René Descartes, Michel de Montaigne, Blaise Pascal i Immanuel Kant.
Ana Garriga (Salamanca, 1989) i Carmen Urbita (Madrid, 1989) es van conèixer quan van començar el doctorat a la Universitat de Brown. Les unia la seva passió per…
En aquest cicle, hem presentat noves concepcions democràtiques que tinguin en compte la dimensió del diàleg, la cura i l’acció col·lectiva per tal d’aconseguir no només la sortida del sentiment de desafecció sinó també un replantejament de la participació política més feminista. Finalment, també hem analitzat la influència del neoliberalisme en la gestació d’un malestar –individual, social i psicològic– que s’ha revelat com una despossessió política profunda.
Segons Karl Jaspers, la filosofia no és la possessió de la veritat, sinó el camí cap a ella. El filòsof és qui estima i cerca el coneixement, a diferència d’aquell que es creu posseïdor d’un saber definitiu. Per això, en filosofia, les preguntes són més essencials que les respostes, i cada resposta només obre una nova interrogació.
Prospecte de lectura sobre ‘El temps de la promesa’ (2024) de Marina Garcés, un assaig que pensa la promesa com a vincle entre el passat, el present i el futur. A partir d’autors i obres com Ovidi, Montaigne, Catherine Malabou o Avishai Margalit, Garcés reflexiona sobre les promeses trencades de Déu, de l’Estat i del capitalisme, i sobre la possibilitat d’una promesa entre iguals. Aquest text resumeix i amplia els punts centrals del llibre per al Club de Lectura de la Biblioteca de Celrà.
Reflexió sobre les dues grans maneres d’entendre l’anarquisme: com a doctrina moderna sorgida al segle XIX o com a pràctica social ancestral present en moltes comunitats humanes. L’autor explora com aquests dos corrents —el doctrinal i l’espontani— conflueixen i es tensionen especialment en els anarquismes dels països del Sud, on tradicions autònomes i pràctiques llibertàries preexistents dialoguen amb les idees clàssiques del pensament anarquista europeu.
Silvia Jonas, filòsofa de les matemàtiques, reflexiona sobre la pregunta eterna: les matemàtiques són descobertes o inventades? En aquesta entrevista defensa el platonisme matemàtic i explora debats sobre multiversos, consistència i l’eficàcia sorprenent de les matemàtiques en la ciència.
La filosofia idealitza un món on tothom viu sota la raó i cerca la veritat, però la realitat mostra que pocs aconsegueixen esdevenir filòsofs; és un ideal regulador. Tot ésser humà posseeix capacitat de raonar i discernir el veritable del fals, però la tradició filosòfica l’ha restringida a alguns, sovint grecs. Per això Plató proposa que els filòsofs governin, imposant l’ordre i la veritat sobre la resta, tot creant una Ciutat ideal on la llibertat individual queda limitada.