Categoria: FilosofiaPàgina 1 de 2

De la tasca del filòsof a la filosofia com a defensa personal

Aquest article presenta la proposta filosòfica de Josep-Maria Terricabras. Lluny de definir la filosofia d’una manera única o tancada, Terricabras defensà una concepció oberta, plural i revisable de l’activitat filosòfica. La seva obra es caracteritza per un rebuig constant tant de l’essencialisme com del relativisme. La seva pràctica filosòfica se sosté en tres principis fonamentals: la claredat, el rigor i la utilitat. La seva manera d’entendre la filosofia fugia sempre de l’obscuritat innecessària i reivindicà el pensament com a defensa personal, és a dir, com una manera de comprendre millor la realitat sense reduir-ne la complexitat.

«Aliances i llibres» (1950) de Mary Midgley

Primer text traduït al català d’un assaig radiofònic inèdit de Mary Midgley, escrit als anys cinquanta. Amb ironia i lucidesa, l’autora reflexiona sobre el celibat dels filòsofs, la vida domèstica i com l’aïllament ha condicionat la teoria del coneixement, tot reivindicant l’experiència femenina com a part essencial del pensament filosòfic.

La disputa del riure, anàlisi d’El nom de la rosa

Adso recorda el seu mestre Guillem de Baskerville, un home lògic i deductiu, inspirat en Guillem d’Occam i Sherlock Holmes. La pel·lícula explora la tensió entre fe i raó, la disputa sobre el riure i la pobresa, i mostra com l’humor és clau per entendre la veritat i la humanitat.

Era Karl Marx un ecologista? Una nova interpretació de Kohei Saito

Kohei Saito ofereix una nova lectura de Karl Marx com a pensador ecologista. Destaca la crítica al capitalisme i la gestió col·lectiva de la Terra com a bé comú. Marx evolucionà del materialisme històric eurocèntric cap a una visió ecosocialista, crític amb el creixement il·limitat i el deteriorament ambiental.

L’experiment mental de justícia (re)distributiva dels bessons amb vista i sense de Derek Parfit

En l’experiment mental de Derek Parfit, es planteja si seria just prendre un ull dels bessons amb vista per donar-lo als que no en tenen, buscant igualtat. Parfit discuteix les dificultats de la justícia distributiva i l’anivellament a la baixa, que pot empitjorar tothom sense beneficiar ningú.

Les capacitats centrals segons Martha C. Nussbaum

Martha C. Nussbaum proposa deu capacitats bàsiques que tota societat hauria d’assegurar per garantir dignitat humana, incloent vida, salut, integritat corporal, raó pràctica, afiliació, respecte per altres espècies, joc i control polític i material, tot adaptant-se a contextos històrics i socials diversos.

Pluja de William Somerset Maugham

En el llibre ‘Pluja’ (1921), dos matrimonis missioners i un metge coincideixen en una illa del Pacífic durant la temporada de pluges. El conflicte moral entre el sever reverend Davidson i la lliure senyoreta Thompson emergeix en un ambient opressiu, on la pluja simbolitza l’aïllament i la tensió.

«Per què és interessant Plató?», una resposta de Mauro Bonazzi

Introducció La qüestió de l’interès de Plató em sembla crucial. Cada cop que recomano la lectura d’alguna obra platònica sorgeix la pregunta formulada de diferents maneres: «Què ens…

Filosofia política: una introducció (2024), el primer manual de filosofia política en català

A banda de la presentació que hem dut a terme a Girona —que trobareu informada a sota—, volia dedicar algunes línies a comentar el manual de Filosofia política:…

Introducció a la filosofia cínica de Diògenes

Diògenes, fill del banquer Hicèsios, era nat a Sinope. […] Eubúlides, però, en la Vida de Diògenes, precisa que fou el mateix Diògenes que obrà així i que…