Per alguns autors el llibertarisme és una forma radical de liberalisme; per a tothom, una teoria política que defensa la llibertat individual a ultrança, no només contra els altres individus sinó, fins i tot, contra el mateix Estat. El seu màxim representant —i introductor d’aquest posicionament a l’acadèmia a partir de mitjans anys setanta— va ser el filòsof polític Robert Nozick, professor a la Universitat de Harvard.
- Apunts. El llibertarisme
- Text. La màquina d’experiències (Robert Nozick contra l’utilitarisme)
- Debat. Sobre l’esclavatge voluntari del llibertarisme
El diagrama de Nolan sobre la llibertat dels llibertaris
El diagrama de Nolan és un gràfic de l’espectre polític que considera insuficient la distinció europea entre esquerra-dreta i la nord-americana entre liberal (o progressista)–conservador. Per tant, situa el llibertarisme fora d’aquest espectre tradicional per tal de fomentar-ne el valor de la llibertat.
L’exemple literari i cinematogràfic de Martin Eden
La comparació entre Martin Eden de Jack London i el llibertarisme de Robert Nozick tal com es formula a l’assaig Anarchy, State, and Utopia, tot i que no sigui perfecta, pot resultar d’interès perquè tant London com Nozick es troben influïts per l’individualisme, que resultarà molt influent en en món anglosaxó dels darrers dos segles. De fet, la filosofia individualista de fons que es troba en Martin Eden és la que va promulgar l’anglès Herbert Spencer, que també va ser un ferm defensor del darwinisme social.
També hi ha una molt bona versió cinematogràfica del llibre que es va estrenar el 2019 i que dirigeix Pietro Marcello, amb Luca Marinelli com a actor principal en el rol, precisament, de Martin Eden.
Punt de partida comú: l’individu autosuficient
Martin Eden encarna l’individualisme radical: creu que, amb esforç, talent i voluntat, pot elevar-se per damunt de la seva classe. Aquesta confiança en l’autocreació connecta amb Nozick, que defensa que cada individu és propietari de si mateix (self-ownership) i que ningú no pot interferir legítimament en la seva llibertat ni en els fruits del seu treball. A més, Nozick considera el cas de Whilt Chamberlain, el millor jugador de bàsquet del seu moment: una persona amb possessió d’un talent natural que mereixeria cobrar més que la resta, si ho desitgés i els espectadors estiguéssin disposats a pagar un cost extra per a la seva entrada.
La meritocràcia i la propietat
Eden creu en una mena de meritocràcia pura: si ell triomfa com a escriptor, serà perquè ho mereix. Això s’assembla a la teoria de la justícia de Nozick: si una propietat s’ha adquirit de manera justa, és legítima, encara que generi desigualtats. Si un jugador de bàsquet com Chamberlain rep de manera voluntària i lliure diners extres dels espectadors, la situació és legítima. Ara bé, la història de Martin Eden mostre les fissures d’aquesta idea: tal com podria argumentar John Rawls, el reconeixement d’Eden no depèn només del mèrit, sinó de convencions socials, modes i arbitrarietats.
Crítica implícita al llibertarisme
Aquí és on la novel·la es distancia de Nozick. El trajecte d’Eden acaba en desil·lusió:
- Descobreix que l’èxit social és superficial.
- Entén que la societat que l’ha elevat és la mateixa que abans l’havia menyspreat.
- El seu individualisme el deixa aïllat, sense vincles significatius.
Això pot llegir-se com una crítica literària al supòsit llibertari que una societat d’individus lliures i autosuficients és satisfactòria. En Eden, la llibertat sense comunitat acaba en buit existencial.
Comunitat vs. individu
Nozick defensa un estat mínim que no imposi cap visió del bé comú: només protegeix drets individuals. En canvi, Martin Eden suggereix que l’individu necessita reconeixement, comunitat i sentit compartit —elements que el marc nozickià no garanteix.
Llistat de llibertaris
- Friedrich Hayek (1899-1992)
- Ludwig von Mises (1881-1973)
- Ayn Rand (1905-1982)
- Robert Nozick (1938-2002)
- Murray Rothbard (1926-1995)
- Milton Friedman (1912-2006)