Accedeix a totes les conferències del cicle La crisi de la democràcia. Reptes, límits i possibilitats. També pots clicar els títols de les conferències de sota per inscriure’t a la conferència que vulguis.
- 05/11/25. Conferència «Els límits de la democràcia» amb Joan Vergés Gifra
- 12/11/25. Conferència «¿Hay algo más allá de la democracia representativa?» amb Ignacio Sánchez-Cuenca
- 19/11/25. Conferència «La democràcia neoliberal» amb Laura Llevadot
- 26/11/25. Conferència «L’antifeminisme de la Internacional Reaccionària: una amenaça real a la democràcia» amb Núria Sara Miras Boronat
- 03/12/25. Conferència «Ensenyar a pensar en democràcia» amb Àlex Agustí-Polis
5 de novembre de 2025, a les 19 h

Conferència «Els límits de la democràcia»
amb Joan Vergés Gifra
Parlar de límits és parlar, normalment, del que separa una cosa d’una altra. «Límit» ve del llatí «limes» que significa frontera o contorn, però també designava el caminet que separa un camp d’un altre. En tot límit, doncs, transita quelcom singular i diferent del que trobarem en les parts que, a través d’ell, justament, queden separades. Vist així: quins són els límits de la nostra democràcia? Quines realitats transiten al llarg dels límits de la democràcia? Quins límits la fan pensable? Quines limitacions la fan possible?
12 de novembre de 2025, a les 19 h

Conferència «¿Hay algo más allá de la democracia representativa?»
amb Ignacio Sánchez-Cuenca
El principi democràtic (l’autogovern) no està en crisi; el que està en qüestió és si aquest principi es pot dur a la pràctica mitjançant la mediació dels partits polítics i els mitjans de comunicació. És l’element representatiu (i no el democràtic) el que està fallant. I falla no perquè ara els polítics siguin pitjors que abans, sinó perquè hi ha una desconfiança creixent envers totes les instàncies jeràrquiques o verticals d’intermediació en la societat (tant dins com fora de la política), a causa de la digitalització i de noves formes d’individualisme sobirà.
19 de novembre, a les 19 h

Conferència «La democràcia neoliberal»
amb Laura Llevadot
En aquesta sessió abordarem les crítiques a les democràcies representatives i la manera com aquestes, en la seva transformació neoliberal, han anat buidant de contingut els ideals de sobirania popular i participació ciutadana. Examinarem com la lògica del mercat ha colonitzat l’esfera política, reduint-la a un mecanisme de gestió i deixant enrere la dimensió emancipadora de la democràcia. També reflexionarem sobre la connexió entre aquesta deriva i l’auge dels nous feixismes: com l’erosió de la igualtat, la precarització de la vida i la desafecció política obren la porta a discursos autoritaris que es presenten com a alternatives a un sistema democràtic cada vegada més buit. La sessió proposarà pensar la democràcia no només com una forma institucional, sinó com una pràctica de dissens i de reapropiació col·lectiva de l’espai comú.
26 de novembre, a les 19 h

Conferència «L’antifeminisme de la Internacional Reaccionària: una amenaça real a la democràcia»
amb Núria Sara Miras Boronat
En els darrers anys ha emergit l’expressió La Internacional Reaccionària, evocant la Internacional Comunista del segle XX, per descriure l’aliança global de les extremes dretes, marcada pel darwinisme social, el nacionalisme ètnic, el desmantellament de l’estat del benestar i l’antifeminisme. En aquesta conferència ens centrarem en aquest últim aspecte, ja que els líders dretans que arriben a la presidència combinen masculinitat patriarcal amb la supressió de programes d’igualtat i diversitat; tot i que es presenta com una “batalla cultural”, el seu fonament és ideològic i econòmic, i les esquerres que trivialitzen el debat sobre polítiques d’identitat comprometen un dels pilars bàsics de la democràcia: la igualtat.
3 de desembre, a les 19 h

Conferència «Ensenyar a pensar en democràcia»
amb Àlex Agustí-Polis
La conferència examinarà la necessitat democràtica d’ensenyar a pensar de manera crítica, creativa i curosa a la ciutadania. Una pràctica que en l’àmbit occidental ja es trobava en la filosofia de Sòcrates, encarnació de la humilitat epistèmica, i que les pedagogies socràtiques d’avui dia també fomenten. La democràcia serà presentada com un marc possibilitador tant del pensament propi com del seu intercanvi mitjançant la més filosòfica de les metodologies, que és el diàleg. Finalment, també abordarem la qüestió de si la filosofia —que per a Plató era descrita com un remei per a l’ànima— no podria convertir-se també en un antídot de les democràcies actuals? Acceptaríem que el remei de la democràcia fos aportar una dosi de profunda comprensió de la complexitat del món en què vivim?
Deixa un comentari