Etiqueta: educació
El paper del professor de filosofia a l’aula és crucial per despertar l’amor per la matèria. Ha de ser un mentor socràtic, adaptant el programa i fomentant el pensament crític. La filosofia no és només història de les idees, sinó una pràctica viva que s’ha d’iniciar des de joves, que aborda temes rellevants i polèmics.
En aquest article explorarem la fascinant vida i les profundes reflexions d’Agustí d’Hipona amb fragments de dues obres ben conegudes del prolífic bisbe d’Hipona.
Ann Margaret Sharp assisteix a un taller educatiu en Filosofia per a nens en què una mestra afirma haver creat una comunitat de recerca en set dies. Llavors, reflexiona sobre la complexitat de crear una comunitat de recerca.
El text explora la creació i l’ús de metàfores en la filosofia, destacant exemples com la caverna platònica de Plató i el martell de Nietzsche. També discuteix la importància del Thinking Based Learning (TBL) en l’ensenyament de metàfores, així com la pròpia tradició metafòrica de la història de la filosofia, amb un enfocament pràctic per a estudiants de batxillerat.
Aquesta intervenció per a la taula rodona «El pensament crític en els adolescents» se centra a desmentir el mite que les generacions actuals manquen de pensament crític. Insisteixo en la importància de la filosofia per construir un currículum que fomenti el pensament crític, creatiu i curós. Es destaquen iniciatives com el programa Filosofia 3/18 i es comparteixen idees per cultivar aquesta competència, incloent-hi elements com el bon judici, la conceptualització i l’argumentació.
Un jove inexpert dicta classes sobre Gustavo Adolfo Bécquer en un curs, documentat a fons però davant la sospita de professors veterans. Un incident violent amb un professor el va marcar, però anys després, entén la seva frustració i esgotament pel sistema educatiu pobre i burocràtic. Navarra aborda la fatiga i l’absurd que viuen els professors, destacant la desconnexió entre la formació del màster i la realitat docent, agreujada per polítiques educatives ineficaces.
«Diàlegs d’ultratomba» és la primera obra en català de Manuel Villegas que obre un consultori de psicoteràpia virtual per a divuit personatges històrics com Calígula, Ponç Pilat o Simone de Beauvoir. A través de reflexions sobre temes filosòfics i psicològics, llibre explora complexitats de la psique i la moral. Publicat per Fragmenta Editorial el febrer de 2022, pot ser un recurs útil per a cursos de filosofia i psicologia a nivell de batxillerat.
L’esborrany de decret presentat pel Departament d’Educació no fa canvis respecte a la LOMLOE i preveu eliminar l’optativa de Filosofia a 4t d’ESO i reduir les hores dedicades a educació en valores ètics. L’autor defensa que la filosofia ja fa el paper aglutinador del saber i no cal pas aglutinar la filosofia a les assignatures existents, i reclama tenir un currículum i una determinació horària per no haver de dependre “de la caritat i l’almoina” que donin els equips directius
No deixa de sorprendre que una disciplina com la filosofia desaparegui del currículum i més encara si atenem al preàmbul de l’esborrany del decret d’educació bàsica que ha elaborat el Departament d’Educació en què s’explica que cal fomentar una sèrie d’adjectius aplicables a l’educació a la societat com ara: «justa», «equitativa», «democràtica», «crítica», «feminista» i «lliure».
L’esborrany del decret d’educació bàsica del Departament d’Educació comporta la supressió de la matèria optativa de Filosofia a 4t d’ESO i una clara reducció de les hores de l’altra assignatura amb afinitats filosòfiques, els Valors ètics. La meva tesi és que ni el Departament ni moltes vegades el gran públic i encara menys l’alumnat té gens clar a què es dedica la Filosofia.
L’esborrany de la nova llei educativa, la LOMLOE, sentencia a mort l’optativa de Filosofia en l’etapa de la secundària obligatòria. A Madrid també van viure fa alguns mesos la guillotina de l’Ètica. Aquest article és un al·legat a la necessitat d’una assignatura de Filosofia a 4t d’ESO.
Darrerament es parla molt de la supressió de l’assignatura de l’Ètica. De totes maneres, a Catalunya no hi ha hagut el mateix enrenou que a Madrid. Descobreix per què en aquest article.