L’anarquisme, tal com l’explica David Graeber, no té res a veure amb el desordre ni amb la violència amb què sovint se l’identifica. Es fonamenta en una idea senzilla, però radical: els éssers humans som capaços de viure i organitzar-nos de manera raonable i solidària sense que ningú ens imposi normes per la força. Els seus principis bàsics són l’autoorganització i la lliure associació, és a dir, la confiança que les comunitats poden prendre decisions per consens i establir relacions basades en el consentiment lliure i igualitari. A això s’hi afegeix l’ajuda mútua, la convicció que la cooperació i la solidaritat són la veritable base de la vida social i dels grans assoliments humans.

Per als anarquistes, el problema no és la naturalesa humana, sinó el poder mateix: són les jerarquies, les burocràcies i les desigualtats les que generen conductes antisocials i després justifiquen la repressió. En canvi, molts dels principis morals que ensenyem als infants —compartir, respectar, no respondre amb més violència— apunten directament a l’anarquisme quan s’apliquen amb coherència. L’anarquisme, doncs, es pot entendre com la voluntat de portar fins al final els principis de la decència comuna: construir una societat justa i lliure basada en la cooperació, el respecte i la responsabilitat compartida.

Textos sobre l’anarquisme

Llistat d’anarquistes

  • Mikhaïl Bakunin
  • Pierre-Joseph Proudhon
  • Peter Kropotkin
  • Emma Goldman
  • Errico Malatesta
  • Louise Michel
  • Max Stirner
  • Nestor Makhno
  • Buenaventura Durruti
  • Francisco Ascaso
  • Salvador Seguí
  • Federica Montseny
  • Raimundo Salazar
  • Noam Chomsky
  • Lucy Parsons
  • David Graeber