L’ètica de la virtut és una teoria ètica que posa el caràcter al centre de la vida moral i que entén la formació ètica com un procés d’hàbit i d’educació. L’ètica de la virtut es compon, principalment, de tres conceptes fonamentals —areté (virtut), phronesis (prudència o saviesa pràctica) i eudaimonia (la vida autèntica)— que permeten comprendre què vol dir viure bé. A partir de la tradició clàssica d’Aristòtil, però també de Plató i Confuci, s’ha analitzat com les virtuts es formen, s’exerceixen i orienten l’acció. Així, l’ètica es presenta com una reflexió sobre la vida bona entesa com a desenvolupament ple de les capacitats humanes i no tant de la pregunta kantiana «què he de fer?».
- Apunts. Ètica de la virtut (en construcció)
- Apunts. La revifalla contemporània de l’ètica de la virtut
Les principals crítiques a l’ètica de la virtut i les seves respostes
Un exemple virtuós de pel·lícula
La pel·lícula Groundhog Day (‘El dia de la marmota’) es pot entendre com una il·lustració molt clara de l’ètica de la virtut d’Aristòtil. El bucle temporal en què queda atrapat Phil Connors (interpretat per Bill Murray) fa literal una idea central aristotèlica: el caràcter no es forma amb actes puntuals, sinó amb la repetició d’accions que esdevenen hàbits. Al principi, Phil actua des del vici —egoisme, cinisme, hedonisme—, aprofitant que no hi ha conseqüències. Però aquesta llibertat es revela buida i el condueix a la desesperació. Només quan comença a repetir accions bones —ajudar els altres, millorar-se— es produeix una transformació real del seu caràcter. Això reflecteix la idea que la virtut és una disposició adquirida (hexis), fruit de la pràctica.
Finalment, només surt del bucle temporal infinit (i alhora es queda amb la noia!) quan viu d’acord amb aquesta excel·lència moral, és a dir, quan assoleix una forma de vida bona (eudaimonia). La pel·lícula suggereix així que la llibertat autèntica no és fer el que es vol, sinó haver-se format un caràcter que sap voler i fer el bé. En definitiva, Phil només s’allibera de la seva particular roca de Sísif quan deixa de centrar-se en ell mateix i viu d’acord amb un ideal d’excel·lència moral i relacional. La pel·lícula suggereix, d’aquesta manera, que la llibertat no consisteix a fer qualsevol cosa sense conseqüències, sinó a haver-se format un caràcter capaç de voler i fer el bé de manera estable.