Àlex Agustí-Polis (Girona, 1991). Filòsof, docent i dinamitzador cultural.
És professor de filosofia a l’ensenyament secundari des de 2018. Graduat en Filosofia per la Universitat de Girona, màster en Political philosophy per la Universitat Pompeu Fabra i premi extraordinari del màster de Formació del professorat, especialitat de Filosofia, per la Universitat de Barcelona.
Conductor del Club de lectura de Filosofia de la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola. Dinamitzador del Cafè filosòfic de Girona a la Taverna d’El Foment i també a Somia Vins i Llibres. I formador dels Clubs Fer filosofia i Grans qüestions, tots dos de la Casa de Cultura de Girona. També ha coordinat cicles de conferències tant de filosofia com de filosofia política. És el vicepresident de l’associació “Filosofia, ara”, dedicada a la realització d’activitats de filosofia en territori gironí obertes a tota la ciutadania.
En el camp de la didàctica de la filosofia, amb la seva experiència docent, va guanyar el Premi de Filosofia Arnau de Vilanova del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, el Col·legi dels docents, l’any 2021. L’any següent va passar a formar part del jurat del premi. D’aleshores ençà, ha coordinat grups de treball de professorat de filosofia i ha impartit formacions centrades a promoure l’activitat filosòfica i les metodologies dialògiques. També és membre de la Comissió deontològica del Col·legi dels docents.
Creador de l’Escola de filosofia, un espai virtual que promociona activitats de filosofia presencials i virtuals, on s’hi allotja un blog amb articles i recursos de filosofia. També gestiona el canal de YouTube de filosofia en català amb el nombre més gran de subscriptors.
Finalment, és un experimentat analista cinematogràfic. Ha fet ponències sobre cinema occidental i oriental, sobretot de pel·lícules basades en llibres, com ara: Mil nou-cents vuitanta-quatre (1984) de Michael Radford, El nom de la rosa (1986) de Jean-Jacques Annaud, Conclave (2024) d’Edward Berger, Rashomon (1950) d’Akira Kurosawa i Primavera, estiu, tardor, hivern… i primavera (2003) de Kim Ki-duk. I ha conduït diverses sessions de cinema per pensar centrades en films distòpics i també sobre qüestions socials amb documentals d’actualitat.
Correu electrònic
alex@escoladefilosofia.cat