Joan-Carles Mèlich Sangrà (Barcelona, 1961). És llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va defensar la seva tesi en 1988. El seu treball doctoral explorava el concepte de «situacions-límit» de Karl Jaspers, amb implicacions per a la filosofia de l’educació. Des de 1991 és professor titular de Filosofia de l’Educació a la UAB i forma part del grup de recerca Cos i Textualitat.

Mèlich ha elaborat una filosofia antropològica de la finitud, explorant la fragilitat i la vulnerabilitat com a condició essencial de l’existència: el cos, la memòria, l’alteritat, la contingència, el desig, el silenci i la mort són eixos recurrents en la seva obra. Defèn que l’ètica és una relació d’alteritat i compassió, una resposta al sofriment de l’altre que desafia les expectatives del jo. La relació educativa, per a ell, és un esdeveniment ètic cara a cara, íntim i asimètric.

També l’hem pogut veure col·laborar amb diversos programes de la corporació catalana de mitjans audiovisuals com a expert en temes de filosofia, tant en programes de ràdio com Els Matins de Catalunya Ràdio; com en programes de televisió, com ara Planta baixa de TV3, per citar-ne algun.

Obres destacades

Algunes de les seves publicacions més rellevants inclouen:

  • Antropología simbólica y acción educativa (1996)
  • La educación como acontecimiento ético (2000, revisada el 2017) publicada amb Fernando Bárcena
  • Filosofía de la finitud (2002, revisada 2012)
  • La lección de Auschwitz (2004)
  • Ética de la compasión (2010)
  • Lógica de la crueldad (2014)
  • La lectura com a pregària. Fragments filosòfics I (2015)
  • La prosa de la vida. Fragments filosòfics II (2016)
  • L’experiència de la pèrdua. Assaig de filosofia literària (2017)
  • La condició vulnerable. Assaig de filosofia literària 2 (2018)
  • Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta (2018)
  • La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (2019)
  • La fragilidad del mundo. Ensayo sobre un tiempo precario (2021) — Premi Nacional d’Assaig 2022
  • El escenario de la existencia. Ensayo sobre el drama humano (2025)

La lectura com a pregària. Fragments filosòfics I (2015)

La compassió no és l’empatia.

L’empatia és el resultat d’un contagi emocional que consisteix a posar-se en el lloc de l’altre, en la pell de l’altre, i, per tant, a pensar que la seva alegria o el seu sofriment podria ser el meu. Però això no té res a veure amb la compassió. El torturador també és empàtic, i sent-ho pot torturar millor. A diferència de l’empatia, la resposta compassiva rau a posar-se al costat del qui pateix, a acompanyar-lo en el seu dolor.

El compassiu no sent el dolor de l’altre, sinó que sent l’altre patint.

Joan-Carles Mèlich,
La lectura com a pregària, § 88.

La religió de l’ateu (2019)

Per saber-ne més

Autors relacionats

  • Karl Jaspers
  • Milan Kundera

Temes relacionats

  • Filosofia de la finitud
  • Literatura