Mary Midgley (1919–2018) va ser una filòsofa britànica reconeguda per les seves aportacions a l’ètica, la filosofia de la ciència i la crítica del reduccionisme científic. Es va formar a la Universitat d’Oxford, on va estudiar amb figures com Elizabeth Anscombe, Iris Murdoch i Philippa Foot. Tot i que no va començar a publicar fins a una edat avançada, la seva obra va tenir un impacte notable en la filosofia pública. Midgley defensava una visió pluralista de la naturalesa humana, posant l’accent en les emocions, els mites i la necessitat d’una visió integrada de la realitat que inclogués tant la ciència com la vida moral. El seu estil era clar, directe i accessible, i va criticar durament les pretensions absolutes de la sociobiologia, el darwinisme reduït i el transhumanisme.

Entre les seves obres més influents hi ha Beast and Man (1978), Evolution as a Religion (1985), Science and Poetry (2001) i The Myths We Live By (2003). Midgley va insistir que la filosofia havia d’intervenir en els debats públics, especialment quan les ideologies científiques oculten supòsits morals. Va promoure una comprensió més rica i modesta de la condició humana, on el pensament simbòlic, la responsabilitat moral i la relació amb els altres —inclosos els animals i el planeta— tenen un paper fonamental. Va continuar escrivint i debatent fins ben entrada la vellesa, convertint-se en una veu imprescindible per repensar els límits de la ciència i la necessitat d’un pensament ètic arrelat en l’experiència humana.

L’obra de Mary Midgley

  • Article. Aliances i llibres (1950) de Mary Midgley