Marshall David Sahlins (Chicago, 1930 – 2021) va ser un antropòleg estatunidenc i un dels principals referents de l’antropologia econòmica de caràcter substantivista. Deixeble de Leslie White i influït per Karl Polanyi, va criticar la visió utilitarista de l’ésser humà com a agent racional i maximitzador d’interessos. En la seva obra més coneguda, Stone Age Economics (1972), va proposar la idea de la “societat originalment opulenta”, segons la qual les societats caçadores-recol·lectores no vivien en l’escassetat, sinó que satisfeien les seves necessitats de manera equilibrada amb el seu entorn. Professor durant dècades a la Universitat de Chicago, Sahlins va defensar que l’economia és inseparable de la cultura i que els valors simbòlics i morals són fonamentals per entendre qualsevol sistema econòmic.

El també antropòleg David Graeber, en el llibre d’entrevistes Anarchy – In a manner of speaking (2020), esbossa la teoria antropològica que va sostenir el seu mentor, Marshall Sahlins. En l’obra The Sadness of Sweetness, Sahlins defensava que l’economia no era només fonamentalment teològica, sinó que sorgia directament de la teologia cristiana i compartia la premissa d’un món caigut en desgràcia en què la condició humana és la dels desitjos infinits. La hipòtesi econòmica que vincula l’escassetat de recursos amb individus optimitzadors prové directament d’Agustí d’Hipona.

I en el seu treball The Original Affluent Society, del qual parteix tota la seva obra, segons el seu deixeble Graeber, aborda que els caçadors-recol·lectors, tot i tenir necessitats, també senten que les seves necessitats estan cobertes. Perquè no viuen en una societat d’escassetat. Els seus desitjos es mantenen dins de certs paràmetres que poden satisfer fàcilment amb el seu entorn i la tecnologia de què disposen. Segons Graeber, Sahlins simplement capgira el concepte dels economistes i ideòlegs del lliure mercat com Hayek i Friedman quan tracta de teologia: «què és el que ens fa sentir que l’entorn no és adequat?». En realitat, es tracta de la multiplicació i expansió infinites dels desitjos.

A Sahlins li agradava assenyalar que, en gran part de la filosofia grega —i sens dubte també en la teologia cristiana—, es basava en una visió fonamentalment ombrívola de la condició humana. Si cerquem el plaer i no ens trobem mai satisfets és perquè el nostre estat natural és miserable. Com va dir Epicur, el plaer és la nostra manera d’oblidar el dolor. Tot i que amb aquesta concepció de la naturalesa humana alhora es dona per descomptat que la situació de partida dels éssers humans és el dolor i el patiment. Un clar exemple és que els nadons venen al món amb el plor. Això ho expliquen els seus partidaris que consideren que el món és horrible. Per això cerquem el plaer, però sempre ens cal recordar que ho fem com un alleujament temporal. Segons Graeber, aquesta visió del món resulta francament depriment.

Per saber-ne més

Autors relacionats

Temes relacionats

  • Dolor
  • Economia
  • Antropologia