Jonathan Swift (1667–1745), escriptor, pamfletista i capellà irlandès, és conegut sobretot per Gulliver’s Travels, però també per nombrosos assaigs satírics com A Modest Proposal i The Tale of a Tub. Tot i no ser filòsof sistemàtic, la seva obra és profundament filosòfica en el sentit moral i polític: utilitza la sàtira per qüestionar les pretensions de la raó il·limitada, la corrupció política, el dogmatisme religiós i la vanitat humana. Influït pel context de la Il·lustració, Swift mostra una actitud ambivalent: participa del racionalisme crític, però també en denuncia els excessos, i combina un humanisme moral amb un pessimisme antropològic. En la seva visió, l’ésser humà és capaç d’alteses intel·lectuals, però està irremeiablement lligat a la irracionalitat, l’egoisme i la corrupció.

Un dels exemples més clars es troba en la curiosa obra de Jonathan Swift Els viatges de Gulliver. El protagonista, després de visitar nombrosos regnes amb els defectes habituals de les societats humanes —defectes que l’autor exagera amb finalitats satíriques—, arriba finalment al país dels Houyhnhnms, un país habitat per cavalls perfectament civilitzats. Ells formen la societat perfecta. Després d’aprendre el seu idioma, Gulliver comprova com els cavalls viuen sense enveges, ni ira, ni voluntat de domini; tots fan la seva part sense mandrejar, tots respecten els altres. Els Houyhnhnms conviuen amb uns fastigosos micos, anomenats Yahoos, que viuen exclosos de la civilizació. En efecte, els Yahoos són violents, luxuriosos, dropos, bruts i fastigosos, al contrari dels seus amos (els Yahoos, esclar, són els homes, i demostren fins a quin punt l’autor, Jonathan Swift, malgrat ser un humanista, sentia un fort menyspreu pels defectes habituals de les persones). La qüestió de fons, però, és aquesta: la societat dels Houyhnhnms, malgrat els esforços de Swift per dotar-la de versemblança i atractiu, resulta avorridíssima, mancada de tota vitalitat. Hom diria que l’objectiu dels Houyhnhms és dur una vida cadavérica, una vida maquinal, una vida sense vida.

—Oriol Quintana, La mandra,
Barcelona: Fragmenta Editorial, 2019, 22-23.

Per saber-ne més

Autors relacionats

  • Montaigne
  • Thomas Hobbes
  • John Locke
  • Voltaire
  • David Hume

Temes relacionats

  • Naturalesa humana i irracionalitat
  • Límit i crítica de la raó
  • Crítica política
  • Religió i dogmatisme
  • Utopia i distopia