Categoria: EducacióPàgina 1 de 3

Com cal llegir un llibre de filosofia?

Llegir filosofia és una experiència única que requereix atenció tant al contingut com a la metodologia pròpia del pensament filosòfic, que es presenta en diversos gèneres com el diàleg, el tractat o l’aforisme. La filosofia ens convida a qüestionar la realitat i buscar respostes o comprensió, sovint mitjançant d’un procés lent i dialogal que demana diverses lectures: una primera per captar l’estructura, una segona per entendre la tesi i els arguments, i una tercera per avaluar críticament les idees. Aquesta manera de llegir, que combina reflexió, constància i repensament, connecta passat i present i ens integra en la recerca contínua i oberta de la veritat.

Propostes i eines per desenvolupar el pensament a l’aula

Aquest text presenta propostes concretes per fomentar el pensament crític i creatiu a les aules de primària i secundària. Mitjançant destreses com desenvolupar idees creatives, crear metàfores, comparar i contrastar o analitzar les parts i el tot, l’alumnat pot aprendre a pensar millor mentre aprèn els continguts curriculars. També s’hi recullen rutines de pensament inspirades en el Project Zero de Harvard, exemples pràctics d’hàbits mentals i eines d’avaluació com portafolis, rúbriques o diaris reflexius. L’objectiu és fer del pensament una eina transversal per comprendre, decidir i créixer.

Marc teòric de l’aprenentatge basat en el pensament

L’aprenentatge basat en el pensament (TBL) situa el pensament com a eix de l’ensenyament. No es tracta només de pensar més, sinó de pensar millor. A través de destreses, hàbits de la ment i metacognició, el TBL busca formar estudiants autònoms, crítics i creatius, capaços d’aplicar el que aprenen a la vida real.

Com podem ensenyar a pensar?

Pensar no és opcional, però pensar bé s’aprèn. Aquest article defensa que cal ensenyar a pensar de manera crítica i creativa des de l’aula, i ofereix nou principis clau per fer-ho possible.

Les capacitats centrals segons Martha C. Nussbaum

Martha C. Nussbaum proposa deu capacitats bàsiques que tota societat hauria d’assegurar per garantir dignitat humana, incloent vida, salut, integritat corporal, raó pràctica, afiliació, respecte per altres espècies, joc i control polític i material, tot adaptant-se a contextos històrics i socials diversos.

Col·loqui filosòfic, una introducció

El Col·loqui filosòfic (o en francès, Colloque des Philosophes, literalment ‘Col·loqui dels filòsofs’) és una activitat acadèmica d’exploració, defensa i confrontació d’idees. No pas les dels propis alumnes…

Introducció a la filosofia cínica de Diògenes

Diògenes, fill del banquer Hicèsios, era nat a Sinope. […] Eubúlides, però, en la Vida de Diògenes, precisa que fou el mateix Diògenes que obrà així i que…

Què ens ensenya la pedagogia d’Immanuel Kant?

Aquesta publicació ha estat confeccionada a partir de les múltiples notes que vaig preparar per a la comunicació de vint minuts sobre Sobre pedagogia d’Immanuel Kant dins la…

Fer filosofia amb Agustí d’Hipona

Ens endinsarem en els Soliloquis, una obra introspectiva on Agustí dialoga amb la seva pròpia raó per explorar temes com la naturalesa de l’ànima, la recerca de la…

Actituds filosòfiques dels participants i del dinamitzador d’un Cafè filosòfic

Un Cafè filosòfic no és una tertúlia, tot i que hi hagi un intercanvi dialèctic (o en forma de diàleg). Es tracta de quelcom més profund i amb…