Pirró d’Elis va néixer cap al 360 aC i va morir cap al 270 aC, a la ciutat d’Elis, al nord-oest del Peloponès. Se’l considera el fundador del pirronisme —o escepticisme pirrònic— primer corrent filosòfic que va posar el dubte radical al centre de la reflexió filosòfica. De jove, Pirró va exercir com a pintor, tot i que no va tenir gran èxit en aquest art. Finalment, va deixar-se seduir per la filosofia, impulsat en part pels textos de Demòcrit i la influència de Brisó d’Acaia, qui el va introduir en el pensament dialèctic de l’Escola Megàrica. Va acompanyar Alexandre el Gran en la seva expedició cap a l’Orient, on va entrar en contacte amb els gimnosofistes a l’Índia i amb els mags a la Pèrsia, influències que van modelar el seu enfocament filosòfic davant la vida. De retorn a Elis, va viure amb gran austeritat, però va ser molt respectat i guardonat amb honors locals i fins i tot la ciutadania atenenca.

Pirró no va deixar escrits propis. La seva doctrina ens ha arribat a través del seu deixeble Timó de Fliunt, que la va transmetre per mitjà de textos satírics. I de fonts posteriors com Diògenes Laerci, Sext Empíric i Eusebi de Cesarea Així, el pirronisme és més una pràctica o actitud vital que una teoria filosòfica pròpiament. Els seus pilars són:

  • Acatalèpsia. Sostenia que no podem conèixer la “veritat” última de les coses, donat que tota percepció o opinió és susceptible de ser contrarestada.
  • Suspensió del judici (epokhé). Enfront de qualsevol afirmació contradictòria, el savi ha de suspendre el judici en lloc de jutjar amb certesa.
  • Ataràxia. Aquesta absència de certesa genera una tranquil·litat de l’ànim que permet viure sense angoixa ni emocions violentes.

El pensament de Pirró d’Elis

Per saber-ne més

Autors relacionats

  • Demòcrit
  • Brisó d’Acaia
  • Timó de Fliunt
  • Sext Empíric

Temes relacionats

  • Escepticisme
  • Suspensió del judici
  • Ataràxia
  • Acatalèpsia
  • Filosofia oriental