Categoria: Totes les entradesPàgina 3 de 8
Aquest text d’Erri De Luca evoca la llibertat dels estius d’infantesa a una illa del sud d’Itàlia. En contrast amb la duresa urbana de Nàpols, l’illa esdevé espai d’alliberament físic i simbòlic: els peus descalços, el mar com a refugi, i el viatge entès com una caminada lenta i salvatge. Un homenatge a la llibertat que s’oposa als barrots i a les sabates com a metàfores de la reclusió.
Primer text traduït al català d’un assaig radiofònic inèdit de Mary Midgley, escrit als anys cinquanta. Amb ironia i lucidesa, l’autora reflexiona sobre el celibat dels filòsofs, la vida domèstica i com l’aïllament ha condicionat la teoria del coneixement, tot reivindicant l’experiència femenina com a part essencial del pensament filosòfic.
Aquest text presenta propostes concretes per fomentar el pensament crític i creatiu a les aules de primària i secundària. Mitjançant destreses com desenvolupar idees creatives, crear metàfores, comparar i contrastar o analitzar les parts i el tot, l’alumnat pot aprendre a pensar millor mentre aprèn els continguts curriculars. També s’hi recullen rutines de pensament inspirades en el Project Zero de Harvard, exemples pràctics d’hàbits mentals i eines d’avaluació com portafolis, rúbriques o diaris reflexius. L’objectiu és fer del pensament una eina transversal per comprendre, decidir i créixer.
L’aprenentatge basat en el pensament (TBL) situa el pensament com a eix de l’ensenyament. No es tracta només de pensar més, sinó de pensar millor. A través de destreses, hàbits de la ment i metacognició, el TBL busca formar estudiants autònoms, crítics i creatius, capaços d’aplicar el que aprenen a la vida real.
Pensar no és opcional, però pensar bé s’aprèn. Aquest article defensa que cal ensenyar a pensar de manera crítica i creativa des de l’aula, i ofereix nou principis clau per fer-ho possible.
En aquesta taula rodona, la intervenció del professor Àlex Agustí-Polis es va iniciar amb la proposta de distingir entre pensament crític i esperit crític, entès el primer com un conjunt d’eines per raonar amb coherència i el segon com una actitud vital de rebuig del dogmatisme. Va reivindicar Sòcrates com a model d’esperit crític i va defensar els cafès filosòfics i els clubs de lectura com a espais privilegiats de diàleg i lentitud. Llegir, va afirmar, és atorgar valor a les paraules, i dialogar implica reconèixer l’altre com a interlocutor vàlid.
Adso recorda el seu mestre Guillem de Baskerville, un home lògic i deductiu, inspirat en Guillem d’Occam i Sherlock Holmes. La pel·lícula explora la tensió entre fe i raó, la disputa sobre el riure i la pobresa, i mostra com l’humor és clau per entendre la veritat i la humanitat.
La memòria dels catalans (2025), dirigida per Borja de Riquer, recull símbols, tradicions i figures clau que configuren la cultura catalana. Amb articles breus i rigorosos, aborda des de l’himne Els segadors fins a la sardana i Sant Jordi, mostrant la construcció col·lectiva de la memòria catalana.
Kohei Saito ofereix una nova lectura de Karl Marx com a pensador ecologista. Destaca la crítica al capitalisme i la gestió col·lectiva de la Terra com a bé comú. Marx evolucionà del materialisme històric eurocèntric cap a una visió ecosocialista, crític amb el creixement il·limitat i el deteriorament ambiental.