Erri De Luca

Traducció d’Àlex Agustí-Polis

Fins als setze anys vaig tenir el do d’estius infinits. Desembarcava a l’illa el primer de juliol, me n’anava el trenta de setembre. Venia de la ciutat oberta al golf, però comprimida en una premsa de blocs de pisos i carrerons. Nàpols contenia la densitat humana més alta d’Europa, hi vivíem entaforats. L’espai s’assignava per torns, atapeït fins i tot de nit. Hi era i hi creixia encongit durant nou mesos l’any.

L’arribada del juliol m’extreia de les entranyes de la ciutat i em dipositava damunt la magnífica superfície del sud, amb tot l’espai al voltant que podia desitjar. Ja la breu travessia feia de vestidor on deixar enrere l’uniforme de ciutadà. Un ordre oposat a la disciplina dels nou mesos, un «Trenqueu files», feia saltar regles, horaris i l’embalum d’un cos encaixat en poc espai. A l’illa començava la llibertat, que és abans que res una experiència física.

El desembarcament coincidia amb l’adeu a les sabates. Els peus sortien dels cordons com dos presoners alliberats de sobte. Al principi, insegurs, enlluernats, vacil·laven. Sentien les asprors del sòl, la calda de les pedres, després endurien la sola i fins podien córrer pels esculls. A l’illa començava el seu viatge.

En el meu vocabulari personal confereixo a la paraula viatge un estatus especial. Per a mi és el que es fa a peu. És viatge l’ascensió, el pelegrinatge, les columnes de migrants pels camins d’Àfrica i d’Orient, el creuament de fronteres dels contrabandistes. Viatge és el que avança a la velocitat del peu humà. La resta, el que no entra dins d’aquest camp, es redueix per a mi a desplaçaments amb mitjans de transport. Des que vaig amunt i avall per fer trobades públiques, saltant d’una destinació a una altra en trens i avions, anomeno desplaçaments aquestes trajectòries de bola de billar. A l’illa de la infantesa i l’adolescència començava i acabava el viatge, que és un dret a l’assalvatgiment de dins de qualsevol educació. Coincidia amb el canvi de pell, amb el call sota els peus descalços. La llibertat era un espessiment de la superfície.

La manca crònica d’aigua dolça, que només era la de pluja recollida en cisternes, feia que la mar bastés per a la higiene. La sal que s’incrustava al cos impregnava la pell de salnitre. Els cabells clars es tornaven grocs i refractaris en el pentinat. Només un raspall aspre podia obrir-se pas per aquell embull esborrifat. El cos, analfabet urbà, tornava a familiaritzar-se amb la natació, els salts, les pujades per esculls abruptes. Els peus recuperaven el joc d’equilibri sobre la barca de pesca, sostenint el tronc entre el balanceig i els vaivens. Si una onada més forta obligava a recolzar-hi les mans, era una derrota, motiu de desqualificació. Petites ferides es desinfectaven a mar. Des del límit de l’illa, els ulls podien viatjar seguint els vaixells que passaven, les llums nocturnes de la pesca de calamars. Llibertat eren la mar del voltant i fixar l’enfocament de l’horitzó clar.

Els poders públics han vist les illes com a reclusions naturals, plantant-hi centres penitenciaris. En vaig rebre la notícia contrària: les illes han estat per a mi el concentrat de la llibertat. Per això, en el seu sòl, més que en terra ferma, és obscè l’edifici de les detencions. Els barrots i la mar: és la contradicció més insolent, més que la fam davant una taula parada.

Des de la mar mirava la fortalesa fosca de Procida. Darrere les reixes hi sortia, de vegades, un drap com a salutació cap a nosaltres, lliures a la barca. Responia amb la meva samarreta i amb l’agitació dels braços al vent. Allà dalt, dins del perímetre tancat amb barrots, fins i tot treure’s les sabates equivalia a quedar-se dins la camisa de força dels anys de condemna assignats. Allà dins la paraula viatge era prohibida.

Finalment, el retorn a la ciutat al acabar la temporada tornava a posar el cos a l’exili. Els peus descalços i estesos tornaven a entrar amb esforç i resistència a les sabates, equivalents d’unes manilles per a canells. En posar-me-les m’allunyava de l’illa i del sòl de la llibertat.

24 de maig de 2013