El Club de lectura de filosofia en veu alta és planteja com una ocasió especial per compartir conjuntament punts de vista, interpretacions i crítiques sobre un mateix text. A cada trobada llegim un fragment de text d’una obra significativa de la història de la filosofia en veu alta. Després de la lectura, comentem els fragments que més ens han interessat.
Com funciona?
L’organització del club de lectura proveeix el text a cada trobada. Per tant, si estàs pensant en participar-hi, no cal que et preocupis de res més que d’informar que hi assistiràs. Per fer-ho, cal que t’inscriguis al grup de difusió de Whatsapp. Uns dies abans de la trobada, els organitzadors publicaran un qüestionari d’assistència.
Qui pot venir-hi?
El club de lectura està pensat per acostar la filosofia a gent que vol iniciar-s’hi però que li fa «cosa» no entendre els textos, o senzillament per aquells que vulguin compartir les seves visions sobre un/a autor/a o un text en comunitat. Tothom hi és benvingut/da!

Dates
Primera sessió – 6 d’octubre (Benjamin Constant)
Si hi ha una qüestió punyent en filosofia política, aquesta és la noció de la llibertat política. En aquest text, el liberal Benjamin Constant, amant de Madame Staël, proposa una distinció entre la llibertat que tenien els antics grecs i la llibertat dels moderns liberal. La primera llibertat implica formar part indissociable de la comunitat. La segona consisteix en tenir una esfera personal dins la societat.
Segona sessió – 10 de novembre (Agustí d’Hipona)
La reflexió sobre el temps és una de les més antigues no només a la filosofia, sinó a la tradició escrita en general. Agustí d’Hipona es pregunta en aquest text què és exactament el temps, sota la premissa que el passat ja no existeix perquè ja no és present, el present s’escola sempre cap al passat i el futur és encara inexistent. El paper fonamental de la memòria per unir aquests tres temps en una experiència subjectiva és, per Agustí d’Hipona, la clau que permet respondre la pregunta «què és el temps?».
Tercera sessió – 15 de desembre (Aristòtil)
L’amistat és un dels grans oblidats de la tradició filosòfica, malgrat que va despertar l’interès dels pensadors ja des dels inicis de la filosofia. En aquest text Aristòtil es pregunta què és exactament l’amistat, què es pot considerar un amic i sota quines premisses pot fer-se. Per Aristòtil, l’amistat és important no perquè ens permeti companyia, sinó perquè ens marca un model de virtut i ens ensenya a conviure en societat.