Autor: Àlex Agustí-PolisPàgina 1 de 7
Reflexió sobre les dues grans maneres d’entendre l’anarquisme: com a doctrina moderna sorgida al segle XIX o com a pràctica social ancestral present en moltes comunitats humanes. L’autor explora com aquests dos corrents —el doctrinal i l’espontani— conflueixen i es tensionen especialment en els anarquismes dels països del Sud, on tradicions autònomes i pràctiques llibertàries preexistents dialoguen amb les idees clàssiques del pensament anarquista europeu.
Inscripcions obertes per al Cicle de conferències «La crisi de la democràcia. Reptes, límits i possibilitats» de Casa de Cultura. Cada dimecres de novembre i el primer de desembre. Amb ponències de Joan Vergés Gifra, Ignacio Sánchez-Cuenca, Laura Llevadot, Núria Sara Miras Boronat i Àlex Agustí-Polis.
La filosofia idealitza un món on tothom viu sota la raó i cerca la veritat, però la realitat mostra que pocs aconsegueixen esdevenir filòsofs; és un ideal regulador. Tot ésser humà posseeix capacitat de raonar i discernir el veritable del fals, però la tradició filosòfica l’ha restringida a alguns, sovint grecs. Per això Plató proposa que els filòsofs governin, imposant l’ordre i la veritat sobre la resta, tot creant una Ciutat ideal on la llibertat individual queda limitada.
Pep Divins (Llobera, 1951) és un pastor i poeta del Solsonès que viu entre el món rural i la cultura literària. Autodidacta i lector voraç, ha publicat diversos poemaris i reculls d’aforismes que connecten la natura, el temps cíclic i la resistència cultural. La seva obra és un homenatge a la poesia, la solitud i la vida pausada del camp, amb un compromís clar: «Si no puc canviar el món, que el món no em canviï a mi».