Autor: Àlex Agustí-PolisPàgina 1 de 7

Prospecte El temps de la promesa (2024) de Marina Garcés

Prospecte de lectura sobre ‘El temps de la promesa’ (2024) de Marina Garcés, un assaig que pensa la promesa com a vincle entre el passat, el present i el futur. A partir d’autors i obres com Ovidi, Montaigne, Catherine Malabou o Avishai Margalit, Garcés reflexiona sobre les promeses trencades de Déu, de l’Estat i del capitalisme, i sobre la possibilitat d’una promesa entre iguals. Aquest text resumeix i amplia els punts centrals del llibre per al Club de Lectura de la Biblioteca de Celrà.

«Dues grans maneres diverses d’entendre l’anarquisme» (2017) de Carlos Taibo

Reflexió sobre les dues grans maneres d’entendre l’anarquisme: com a doctrina moderna sorgida al segle XIX o com a pràctica social ancestral present en moltes comunitats humanes. L’autor explora com aquests dos corrents —el doctrinal i l’espontani— conflueixen i es tensionen especialment en els anarquismes dels països del Sud, on tradicions autònomes i pràctiques llibertàries preexistents dialoguen amb les idees clàssiques del pensament anarquista europeu.

Cicle de conferències. La crisi de la democràcia. Reptes, límits i possibilitats a Casa de Cultura

Inscripcions obertes per al Cicle de conferències «La crisi de la democràcia. Reptes, límits i possibilitats» de Casa de Cultura. Cada dimecres de novembre i el primer de desembre. Amb ponències de Joan Vergés Gifra, Ignacio Sánchez-Cuenca, Laura Llevadot, Núria Sara Miras Boronat i Àlex Agustí-Polis.

«Les matemàtiques es descobreixen o s’inventen?», una conversa amb Silvia Jonas

Silvia Jonas, filòsofa de les matemàtiques, reflexiona sobre la pregunta eterna: les matemàtiques són descobertes o inventades? En aquesta entrevista defensa el platonisme matemàtic i explora debats sobre multiversos, consistència i l’eficàcia sorprenent de les matemàtiques en la ciència.

«Tothom és filòsof?» (2018) de Roger-Pol Droit

La filosofia idealitza un món on tothom viu sota la raó i cerca la veritat, però la realitat mostra que pocs aconsegueixen esdevenir filòsofs; és un ideal regulador. Tot ésser humà posseeix capacitat de raonar i discernir el veritable del fals, però la tradició filosòfica l’ha restringida a alguns, sovint grecs. Per això Plató proposa que els filòsofs governin, imposant l’ordre i la veritat sobre la resta, tot creant una Ciutat ideal on la llibertat individual queda limitada.

«Ets anarquista? La resposta podria sorprendre’t!» (2009) de David Graeber

En aquest pamflet assagístic, David Graeber argumenta que l’anarquisme no és caos ni violència: sinó que consisteix a confiar que els éssers humans poden organitzar-se, cooperar i tractar-se amb respecte sense que ningú els imposi res.

Cafè filosòfic de Girona (25-26)

El setembre de 2025 hem començat la nova temporada del Cafè filosòfic de Girona amb trobades un dimecres al mes a la Taverna d’El Foment i un dijous al mes al Somia Vins i Llibres.

Club «Fer filosofia» (25-26)

PLACES EXHAURIDES. Segona edició del curs de metodologia filosòfica de Casa de Cultura, d’octubre de 2025 a febrer de 2026. No només aprenem filosofia sinó també a filosofia.

Com cal llegir un llibre de filosofia?

Llegir filosofia és una experiència única que requereix atenció tant al contingut com a la metodologia pròpia del pensament filosòfic, que es presenta en diversos gèneres com el diàleg, el tractat o l’aforisme. La filosofia ens convida a qüestionar la realitat i buscar respostes o comprensió, sovint mitjançant d’un procés lent i dialogal que demana diverses lectures: una primera per captar l’estructura, una segona per entendre la tesi i els arguments, i una tercera per avaluar críticament les idees. Aquesta manera de llegir, que combina reflexió, constància i repensament, connecta passat i present i ens integra en la recerca contínua i oberta de la veritat.

Pep Divins, lector, pastor i poeta

Pep Divins (Llobera, 1951) és un pastor i poeta del Solsonès que viu entre el món rural i la cultura literària. Autodidacta i lector voraç, ha publicat diversos poemaris i reculls d’aforismes que connecten la natura, el temps cíclic i la resistència cultural. La seva obra és un homenatge a la poesia, la solitud i la vida pausada del camp, amb un compromís clar: «Si no puc canviar el món, que el món no em canviï a mi».