Autor: Àlex Agustí-PolisPàgina 1 de 7
Amb el següent suggeriment enceta el primer capítol del seu cèlebre llibre After Virtue (1981) el filòsof escocès Alasdair MacIntyre, que podem traduir com a ‘Rere la virtut’. Un suggeriment que ell mateix reconeix que ressò a la ciència-ficció. Penso, per exemple, en A Canticle for Leibowitz (1959) de Walter M. Miller Jr. Gaudiu d’un dels millor inicis argumentatius contemporanis.
Aquest article del filòsof polític republicà Frank Lovett —que traduïm per primer cop en català— es tracta d’una publicació de l’Oxford Bibliographies. Ens sembla que l’esforç el batgatge de l’autor sobre la qüestió pot resultar d’interès no només per al lector en llengua anglesa de qüestions de filosofia política contemporània, sinó també per al lector català, atès que algunes de les obres que hi són citades tenen la seva traducció al català. El criteri, per tant, ha estat prioritzar-ne l’edició en català sempre que fos possible.
Aquest article, que traduïm per primer cop en català, es tracta d’una publicació antiga de l’Stanford Encyclopedia of Philosophy que va quedar substituïda per una de nova i més elaborada de Frank Lovett. Ens sembla que l’esforç conceptual i comprensiu del seu autor, el filòsof polític republicà Philip Pettit, és enorme i que resulta un document molt útil per comprendre les bases del neorepublicanisme o republicanisme cívic, el model que s’està desenvolupant actualment en el camp de la filosofia política.
El projecte ‘Examined Life’ reuneix filòsofs contemporanis que pensen la filosofia com una pràctica arrelada en la vida quotidiana. Entre ells, Martha C. Nussbaum defensa que la justícia no consisteix només en acords abstractes, sinó en garantir a totes les persones les condicions per desenvolupar les seves capacitats i viure una vida digna.
La comunicació reivindica Josep-Maria Terricabras com a filòsof i presenta la seva proposta: una «filosofia preparatòria», influïda per Ludwig Wittgenstein, centrada a aclarir conceptes més que en formular teories. Amb una crítica a tres obstacles —essencialisme, precisió excessiva i dualisme— i defensa de tres criteris bàsics: claredat, rigor i utilitat, entesos com a eina de pensament crític i de defensa intel·lectual.
En aquest cicle, hem presentat noves concepcions democràtiques que tinguin en compte la dimensió del diàleg, la cura i l’acció col·lectiva per tal d’aconseguir no només la sortida del sentiment de desafecció sinó també un replantejament de la participació política més feminista. Finalment, també hem analitzat la influència del neoliberalisme en la gestació d’un malestar –individual, social i psicològic– que s’ha revelat com una despossessió política profunda.
Segons Karl Jaspers, la filosofia no és la possessió de la veritat, sinó el camí cap a ella. El filòsof és qui estima i cerca el coneixement, a diferència d’aquell que es creu posseïdor d’un saber definitiu. Per això, en filosofia, les preguntes són més essencials que les respostes, i cada resposta només obre una nova interrogació.