Etiqueta: educació
La comunicació reivindica Josep-Maria Terricabras com a filòsof i presenta la seva proposta: una «filosofia preparatòria», influïda per Ludwig Wittgenstein, centrada a aclarir conceptes més que en formular teories. Amb una crítica a tres obstacles —essencialisme, precisió excessiva i dualisme— i defensa de tres criteris bàsics: claredat, rigor i utilitat, entesos com a eina de pensament crític i de defensa intel·lectual.
La filosofia idealitza un món on tothom viu sota la raó i cerca la veritat, però la realitat mostra que pocs aconsegueixen esdevenir filòsofs; és un ideal regulador. Tot ésser humà posseeix capacitat de raonar i discernir el veritable del fals, però la tradició filosòfica l’ha restringida a alguns, sovint grecs. Per això Plató proposa que els filòsofs governin, imposant l’ordre i la veritat sobre la resta, tot creant una Ciutat ideal on la llibertat individual queda limitada.
Aquest text d’Erri De Luca evoca la llibertat dels estius d’infantesa a una illa del sud d’Itàlia. En contrast amb la duresa urbana de Nàpols, l’illa esdevé espai d’alliberament físic i simbòlic: els peus descalços, el mar com a refugi, i el viatge entès com una caminada lenta i salvatge. Un homenatge a la llibertat que s’oposa als barrots i a les sabates com a metàfores de la reclusió.
Aquest text presenta propostes concretes per fomentar el pensament crític i creatiu a les aules de primària i secundària. Mitjançant destreses com desenvolupar idees creatives, crear metàfores, comparar i contrastar o analitzar les parts i el tot, l’alumnat pot aprendre a pensar millor mentre aprèn els continguts curriculars. També s’hi recullen rutines de pensament inspirades en el Project Zero de Harvard, exemples pràctics d’hàbits mentals i eines d’avaluació com portafolis, rúbriques o diaris reflexius. L’objectiu és fer del pensament una eina transversal per comprendre, decidir i créixer.
L’aprenentatge basat en el pensament (TBL) situa el pensament com a eix de l’ensenyament. No es tracta només de pensar més, sinó de pensar millor. A través de destreses, hàbits de la ment i metacognició, el TBL busca formar estudiants autònoms, crítics i creatius, capaços d’aplicar el que aprenen a la vida real.
En aquesta taula rodona, la intervenció del professor Àlex Agustí-Polis es va iniciar amb la proposta de distingir entre pensament crític i esperit crític, entès el primer com un conjunt d’eines per raonar amb coherència i el segon com una actitud vital de rebuig del dogmatisme. Va reivindicar Sòcrates com a model d’esperit crític i va defensar els cafès filosòfics i els clubs de lectura com a espais privilegiats de diàleg i lentitud. Llegir, va afirmar, és atorgar valor a les paraules, i dialogar implica reconèixer l’altre com a interlocutor vàlid.
Aquesta publicació ha estat confeccionada a partir de les múltiples notes que vaig preparar per a la comunicació de vint minuts sobre Sobre pedagogia d’Immanuel Kant dins la…