Etiqueta: relativisme
Amb el següent suggeriment enceta el primer capítol del seu cèlebre llibre After Virtue (1981) el filòsof escocès Alasdair MacIntyre, que podem traduir com a ‘Rere la virtut’. Un suggeriment que ell mateix reconeix que ressò a la ciència-ficció. Penso, per exemple, en A Canticle for Leibowitz (1959) de Walter M. Miller Jr. Gaudiu d’un dels millor inicis argumentatius contemporanis.
Aquest article presenta la proposta filosòfica de Josep-Maria Terricabras. Lluny de definir la filosofia d’una manera única o tancada, Terricabras defensà una concepció oberta, plural i revisable de l’activitat filosòfica. La seva obra es caracteritza per un rebuig constant tant de l’essencialisme com del relativisme. La seva pràctica filosòfica se sosté en tres principis fonamentals: la claredat, el rigor i la utilitat. La seva manera d’entendre la filosofia fugia sempre de l’obscuritat innecessària i reivindicà el pensament com a defensa personal, és a dir, com una manera de comprendre millor la realitat sense reduir-ne la complexitat.