L’utilitarisme és una teoria filosòfica que no té res a veure amb la paraula útil en el sentit d’utilitari o pragmàtic —malgrat el seu nom—, sinó amb l’augment del benefici total de la societat. Es tracta d’una doctrina ètica eudaimonista perquè situa la felicitat —la vida feliç— com el bé fonamental. També és hedonista perquè entén aquesta felicitat com l’augment del plaer i la disminució del dolor. Alhora és conseqüencialista, ja que el valor moral d’una acció depèn dels seus resultats i del fet que generi més felicitat que sofriment. També es tracta d’una ètica racional, basada en el càlcul dels plaers i dolors amb criteris objectius. És antimetafísica i realista perquè evita principis transcendents i se centra en conseqüències empíriques. Finalment, s’orientada al bé comú, ja que cerca maximitzar la felicitat col·lectiva amb la consideració de la imparcialitat de cada individu.
- Apunts. Utilitarisme (en construcció)
- Conferència. L’utilitarisme de John Stuart Mill: una ètica del càlcul de la felicitat (Àlex Agustí-Polis)
El dilema del tramvia a la sèrie The Good Place (2017) creada per Michael Schur
El problema del tramvia va ser introduït per Philippa Foot l’any 1967 en l’article «The Problem of Abortion and the Doctrine of Double Effect» (‘El problema de l’abortament i la doctrina del doble efecte’), on plantejava el cas d’un tramvia fora de control que podria desviar-se per salvar cinc persones encara que això impliqui la mort d’una altra.
Posteriorment, Judith Jarvis Thomson va reprendre aquest experiment mental i en va proposar diverses variants a l’article del 1976 «Killing, Letting Die, and the Trolley Problem» (‘Matar, deixar morir i el problema del tramvia’), entre les quals el conegut cas del trasplantament, en què un cirurgià podria matar una persona sana per salvar cinc pacients.
Un exemple del sacrifici utilitarista
La pel·lícula Seven Pounds (‘Set ànimes’) del 2008, dirigida per Gabriele Muccino i protagonitzada per Will Smith, es pot interpretar com una història amb una lògica clarament utilitarista. El protagonista, Ben Thomas, provoca accidentalment un accident de trànsit en què moren set persones. Després d’aquesta tragèdia, decideix dedicar la seva vida a reparar el mal que ha causat ajudant set persones diferents, a les quals donarà òrgans o canviarà la vida d’alguna manera decisiva. El seu objectiu és que del mal que ha provocat en resulti, finalment, més bé que mal.
Aquest plantejament recorda el principi central de l’utilitarisme, desenvolupat per filòsofs com Jeremy Bentham i John Stuart Mill. Segons aquesta teoria moral, l’acció correcta és aquella que produeix la màxima felicitat o el màxim benestar per al nombre més gran de persones (principi d’utilitat). En aquest sentit, la decisió del protagonista d’oferir la seva vida perquè altres puguin viure respon a un càlcul moral que prioritza el resultat global de les accions: si una mort pot salvar diverses vides, el balanç final de benestar pot considerar-se positiu.
A la pel·lícula, el protagonista assumeix aquesta mena de càlcul moral quan decideix sacrificar-se per donar els seus òrgans i salvar diverses persones. D’aquesta manera, una sola vida —la seva— permet millorar o salvar la vida d’uns quants individus. Segons Mill, l’utilitarisme no és una ètica del màrtirs, per tant, en cas de sacrificar-se cal assegurar-se, com fa en Ben, que el sacrifici es faci segons el principi d’utilitat.
Finalment, el projecte del protagonista també mostra una concepció gairebé comptable de la moral: set morts provocades per ell mateix haurien de ser compensades amb set vides salvades. Aquesta idea de compensar quantitativament el mal amb el bé reflecteix una manera d’entendre la moralitat molt pròxima al càlcul utilitarista, en què el valor d’una acció es determina pel balanç final de conseqüències positives.
Un contraexemple de la imparcialitat utilitarista
El llibre Sophie’s Choice (‘La decisió de Sophie’) de William Styron, publicat el 1979, explora en profunditat el trauma i la culpa de Sophie després de la seva decisió tràgica a Auschwitz en què es veu obligada decidir a quin dels dos seus fills salvarà la vida. El 1982, Alan J. Pakula en va fer una adaptació cinematogràfica amb l’actriu Meryl Streep en el paper principal de Sophie Zawistowska.
La decisió que pren Sophie és el que el filòsof Joan-Carles Mèlich en diu una «decisió tràgica». Perquè no pot ser un simple càlcul moral, sinó una confrontació amb la finitud, la vulnerabilitat i el sofriment que inherentment té la vida humana. Per a Mèlich, la vida és sempre fràgil i imprevisible, i l’ètica emergeix precisament enmig d’aquesta tragèdia de viure, no com una aplicació de normes abstractes sinó com una resposta profunda al dolor i a la contingència de les situacions límit.
No hi ha cap resposta en la possible decisió de Sophie que sigui estrictament utilitarista perquè parteix d’una situació en què no és possible que l’acció maximitzi la felicitat del màxim nombre (principi d’utilitat). Per tant, la seva tria sempre serà traumàtica, imposada i emocional, i qualsevol opció li causarà un sofriment immens. A banda, que trenca amb la volguda imparcialitat utilitària que formula Bentham. Sí que hi ha un aspecte utilitarista en l’acció final de Sophie en la mesura que cerca minimitzar el mal total dins d’una situació extrema: salvar almenys un fill significa preservar una vida i reduir el dany global.
La plasticitat de l’utilitarisme
L’utilitarisme no té un «essència pura» sinó que es tracta d’un principi formal —la promoció imparcial de la felicitat general— que és capaç d’integrar tradicions morals i projectes polítics diversos, com el mateix Mill mostra tant amb el cristianisme com amb el liberalisme polític. I un altre utilitarista, William Godwin acaba fent amb una defensa anarquista amb el principi d’utilitat.
L’utilitarisme i l’ètica animal
Una de les qüestions més radicals de l’ètica contemporània és fins on arriba la nostra consideració moral. Un utilitarista, Jeremy Bentham, serà el primer a defensar la consideració moral dels animals. En recullirà el testimoni el també utilitarista Peter Singer. A continuació, explorarem els límits morals a partir del principi d’igual consideració dels interessos, que posa en qüestió la frontera entre humans i altres éssers vius i introduint els debats centrals de l’ètica animal i ambiental.
- Apunts i fragment. Tots els animals són iguals – Peter Singer / Jeremy Betham
L’utilitarisme (utilitarianism) és una teoria ètica que considera la utilitat com el bé suprem i fi últim per a l’ésser humà.
Tipus d’utilitarisme
Utilitarisme de la regla
L’utilitarisme de la regla (rule utilitarianism) és una versió de l’utilitarisme que considera necessari apel·lar a una regla universal a l’hora de calcular el benestar. Hi ha regles com la llibertat i la imparcialitat que són bones i produeixen felicitat en tots els contextos racionals possibles.
Utilitarisme de les preferències
L’utilitarisme de les preferències (preference utilitarianism) és una versió de l’utilitarisme que considera que una cosa és bona només si al mateix temps que la prefereixo per a mi puc preferir-la per al més gran nombre possible d’individus, sempre que tingui en compte que les preferències de tots valen el mateix.
Utilitarisme de l’acte
L’utilitarisme de l’acte (act utilitarianism) és una versió de l’utilitarisme que considera necessari maximitzar el benestar de cada acte individualment. Per això assigna valors calculables a les conseqüències objectives de cadascuna de les nostres accions.
Llista d’utilitaristes
- Jeremy Bentham
- John Stuart Mill
- Henry Sidgwick
- Peter Singer