Jeremy Bentham (1748-1832) va ser un intel·lectual públic prolífic, el fundador de l’utilitarisme i també e mestre de John Stuart Mill. Va defensar un redisseny racional de totes les institucions polítiques i socials per maximitzar la felicitat, en què va incloure el sufragi universal, la legalització (i despenalització) de l’homosexualitat i la reforma penitenciària orientada a la dissuació i la reinserció social, d’aquí la lectura d’una invenció seva com el Panòptic, que Foucault va analitzar extensament i que va considerar la figura central del poder disciplinari modern. A banda, d’un model altament eficient perquè exercia més control amb menys recursos, invertint la lògica de la visibilitat. Joan Garcia del Muro fa notar la defensa de les batudes de captaires per part de Bentham perquè aquestes generarien malestar a les persones que els veuen (Els convidats de pedra, 104-105). També cal remarcar la seva defensa dels animals no-humans és una de les primeres de l’ètica animalista per reduir la crueltat envers els animals. Com a utilitatista va adoptar una concepció hedonista i quantitativa del benestar.
